SANT ESTEVE DE CAULÈS VELL-CALDES DE MALAVELLA-LA SELVA-GIRONA-

Entre Tossa, Llagostera i Vidreres, dalt d’un petit turó, hi ha les restes del que fou un poblat anterior al segle X, Caulès Vell, està situat a la parròquia de Santa Seclina, dintre el terme municipal de Caldes de Malavella.

Del poblat medieval només queda un seguit de filades de carreus de poca alçada. Actualment, la vegetació ha envaït tot l’indret. Es creu que la formació d’aquest, cal portar-lo al voltant de l’any 800, a l’època de la repoblació carolíngia, tot i que la documentació més antiga data del segle X, ja que apareix mencionat per primera vegada l’11 d’agost del 919 quan Emo va vendre la meitat de la vall de Llagostera a la comtessa Garsenda.

Es va mantenir actiu fins al segle XIV moment en va començar a ser abandonat.
Al nord del que fou el poblat, en perill d’enrunament, es troben les ruïnes de l’església preromànica de Sant Esteve de Caulès Vell, és una construcció formada per una nau rectangular, un arc triomfal de mig punt, dona pas a un absis quadrangular.

Al costat de l’església hi ha una necròpoli on es van trobar tres tipus de tombes: 
De fossa simple, aproximadament del segle X,

De lloses o cistes trapezoidals/antropomorfes, datades entre la segona meitat del segle X, i començaments del segle XI.

De cista no antropomorfes, del segle XII

  Actualment, només es poden veure un parrell de sepultures, construïdes amb lloses i que tenen forma antropomorfa, són d’adult i estan orientades est-oest.
El conjunt medieval va ser excavat per un equip de la Universitat de Barcelona els anys 1971-72.

ACCES:

Ens acostem a veure aquest poblat per l’autopista AP-7, des de Barcelona direcció Girona, fins a la sortida 9 on agafem la direcció Palamós, és la C-35.

A una distància de quasi 9 km anirem per la sortida 92 Can Carbonell, és una urbanització que haurem d’atravesar per arribar al jaciment, en la primera rotonda que trobarem, sortirem pel primer desviament i seguirem rectes una distància d’uns 650 metres fins a arribar a una altra rotonda, aquí ens desviarem a la dreta, en el següent carrer girarem a l’esquerra, és el carrer de la Plana que comença asfaltat i es transforma en terra, ara seguirem uns altres 650 metres, si ens fixem a mà esquerra tenim la parcel·la 906 que té el nom de PAYERO, doncs aquí agafarem el camí que surt a mà dreta, a 500 metres deixarem un camí a l’esquerra, seguim a 550 metres deixarem un camí a la dreta i a uns 140 metres cal agafar el desviament que trobarem a l’esquerra ara el seguirem uns 400 metres, fins on s’acaba el camí ample, aquí aparcarem i seguirem a peu pel mateix camí que és més estret, a uns 200 metres després de passar una corba, anirem en conta, doncs hem d’agafar un petit i desdibuixat corriol a mà esquerra, a una distància d’uns 40 o 50 metres arribarem al poblat.

COORDENADES:

WGS 84 41°47’09.3″N 2°51’00.4″E

MÉS INFORMACIÓ:

 Sant Esteve de Caulès. Vida i mort d’un poblat medieval al massís de l’Ardenya-Cadiretes. Per Pau Turon i Izquierdo. Quaderns de la Selva, núm. 25 (2013), pag. 251-264.

lhttps://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/poble-i-esglesia-de-sant-esteve-de-caules-vell-caldes-de-malavella

NECRÒPOLIS DE LA VALL DEL SECÀ-TORRES DEL SEGRE-SEGRIÀ-LLEIDA-

La vall del secà es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’W fins al Segre.
Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà o pantà d’Utxesa, És un pantà únic a Catalunya, ja que no es troba a cap riu sinó al mig del traçat del Canal de Seròs, encara que es considera dintre de la conca del riu Segre. Està format per dues parts. La formada per la inundació de la vall d’Utxesa. Conegut com pantà d’Utxesa i la part inundada de les valls del Secà i de la Valleta, conegut com l’embassament del Secà, és a la riba d’aquest últim embasament on trobarem la necròpolis.

Està format per dues sepultures excavades a la roca.

La primera la troben al final d’una terrassa dedicada ara al cultiu d’arbres fruites, en el lloc on cau un vessant molt pronunciat sobre l’embassament del secà d’Utxesa. És situada a pocs metres de la part superior del pendent.
Està repicada en una gran roca lleugerament inclinada. Al seu costat hi creix una petita olivera.

La tomba és de tipologia rectangular amb els extrems arrodonits, pertany a una persona adulta i en tot el seu voltant encara es conserva part de l’encaix per ajustar les lloses de la coberta.

La segona sepultura és uns 8 o 10 metres més avall del pronunciat pendent, també és rectangular i ocupa pràcticament tot el bloc de pedra on està excavada, que resta molt més erosionad, no es pot apreciar, si tenia o no encaix per la tapa.

Les dues sepultures estan orientades com és normal en aquests casos amb els peus a l’est i el cap a l’oest.

ACCÈS:

Per arribar a Torres del Segre, ho farem per l’autovia A-2 de Barcelona direcció Saragossa, fins a la sortida 448 on seguirem les indicacions a Torres del Segre, en arribar al poble seguirem el carrer que trobem davant, passem pel costat de la Casa de la Vila, més endavant girarem a l’esquerra direcció Santuari de Carrassumada, arribarem a una petita rotonda que és un creuer i agafarem per la dreta direcció Aitona, poc després anirem a mà esquerra direcció al cementiri i a la Mara de Déu de Carrassumada, fins a passar el cementiri, on ens desviarem a mà dreta, a partir d’aquí anirem creuant camps d’arbres fruites, a 650 metres girarem a l’esquerra, on seguirem el camí principal i a 1,4 km tornarem a girar a l’esquerra, passarem pel costat de dues construccions per guardar eines del camp i al final arribarem a l’extrem de la terrassa que hi hasobre l’embassament de Secà, és en aquest pendent on trobarem les sepultures.

COORDENADES:

WGS 84 41°30’14.1″N 0°32’31.2″E

MÉS INFORMACÍO:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/necropoli-de-la-vall-del-seca-o-del-salouet-torres-de-segre

NECRÒPOLIS B DE CORREGÓ-LA PORTELLA-SEGRIÀ-LLEIDA-

Primer esmentar que la necròpoli A del Corregó, era formada per vuit tombes de lloses, de les quals actualment només es conserva restes d’una i un grapat de lloses que podien haver format part d’altres tombes.

Puntualitzat això nosaltres només ens centrarem en la necròpolis B, ja que és de tombes excavades a la roca.

Situat a uns 300 m al Nord-oest de la masia de Corregó, en un aflorament rocós envoltat de camps de conreu podem trobar dues tombes paral·leles, són de forma rectangular, encara que la part dels peus és una mica més estreta.
Estan orientades est-oest, amb la part més ampla a l’oest que devia correspondre a la zona del cap.

La tomba situada al sud que és la primera que trobem és força més gran sobrepassant els dos metres.

Segons he llegit encara hi havia una tercera sepultura avui en dia deu restar totalment coberta de terres i herbes i no es pot veure.

Al bell mig de la roca, al sud de les tombes es localitza un dipòsit rectangular de poca fondària, força erosionat.

És una petita necròpoli cristiana, construïda, a l’alta edat mitjana, als voltants dels segles VII-IX

ACCÉS:

Circulem per l’autovia A-2 de Barcelona amb direcció Lleida, fins a la sortida 463 on seguirem les indicacions de Torre-Serona, és la carretera LP-9221, l’hem de seguir una distància aproximada de 5,8 km, lloc on trobarem una pista a mà dreta que agafarem, estem uns 250 mts abans d’arribar al punt quilomètric núm. 10 (41°42’41.8″N 0°38’21.0″E), anem per la pista uns 950m,

on a les envistes de la masia Corregó ens desviarem a mà esquerra, és el primer trencall que trobarem, a 200 mts arribarem a un gros plataner, aparcarem.

A partir d’aquí anirem a peu direcció nord per la vora d’un camp de conreu fins a arribar a una zona erma on es troba la plataforma rocosa sobre la qual està excavada la necròpoli.

COORDENADES:

WGS 84 41°42’57.9″N 0°38’58.5″E

MÉS INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/necropoli-del-pla-de-corrego-la-portella

NECRÒPOLIS DE LA TORRE DE ST MARIA-ALMENAR-SEGRIÀ-LLEIDA-

Primer de tot voldria comentar que aquest jaciment ho vaig conèixer per l’Enciclopèdia Catalana del seu volum XXIV de la Catalunya Romànica, pàgina 117.

En l’apartat més informació podeu trobar un enllaç per consultar-lo en la web.

De fet, no sé si parlaré del mateix jaciment, doncs hi ha algunes diferències.

Primer ells el situen a 500 metres de la carretera N-230 en aquest indret no hi ha cap turó rocós, el vaig trobar a la mateixa pista a 1,2 km.

La mena d’escales que esmenten a la part oriental jo les vaig trobar al costat de migdia, un cop enfilat al damunt, només vaig veure un parell de tombes excavades al sol rocós, eren d’adult i situades paral·lelament, estaven totalment cobertes per sediments i herbes, Orientades correctament Est-Oest.

A ponent no vaig veure sitges, tal com esmenten a l’enciclopedia, aquest espai forma part dels terrenys d’una granja, està vallat hi havia gossos.

Dalt d’aquest rocam sí que hi ha deixalles i runes.

De totes maneres crec que es tracta del mateix jaciment.

ACCÈS:

Ens acostem a veure el jaciment per la A-2 des de Barcelona a Lleida, fins a la sortida 462 on agafem la direcció Torrefarrera i Rosselló N-230, circulem per aquesta carretera durant 12,5 km, ens falten uns 100 mts per arribar al punt quilomètric núm. 18, a l’esquerra tenim una casa coneguda per la Torre de Jordana, nosaltres anirem a mà dreta per una pista de terra, aviat travessem el canal de Pinyana i a una distància d’1,2 km des del començament de la pista, tot just després d’haver passat una granja a mà dreta i tocant a ella trobem el turó rocós, dalt d’aquest, està el jaciment. Quan s’acaba el turó entrarem a mà dreta i aparcarem, és en aquest costat que dona al sud on trobarem unes roques esglaonades que ens permetran enfilar-nos al damunt.

COORDENADES:

WGS 84 41°46’06.8″N 0°35’49.0″E

MÉS INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/necropoli-de-la-torre-de-santa-maria-almenar

SEPULCRE DE SEBES-FLIX-RIBERA D’EBRE-TARRAGONA-

Flix és una població de la comarca de Ribera d’Ebre, província de Tarragona, situada sobre un meandre del riu Ebre.

En el seu terme es troba la Reserva Natural de Sebes, que un espai natural dels més importants de les terres de l’Ebre i dins d’aquest espai està situat el Sepulcre de Sebes.

Es tracta d’una sepultura excavada en una plataforma de roca calcària, situada al costat mateix de la pista d’accés i a la riba esquerra del riu Ebre.

És d’adult, de tipologia lleugerament trapezoidal.

Tota ella està envoltada per una motllura d’uns 6 cm d’ampla que és on aniria recolzada la llosa de coberta i al seu voltant una regata quasi semicircular d’uns 11 cm d’ample i una fondària de 4 cm que serviria per desviar l’aigua de la pluja.

La roca que serveix de suport està lleugerament en un nivell més baix, però suposo que abans de construir la pista, la roca devia estar aïllada sobresurtin del terreny, perquè en el costat que dona al sud, sobre el camp d’oliveres, on el desnivell és més pronunciat, es van practicar uns graons repicats a la mateixa roca, per facilitar el fet de poder enfilar-se en ella.

La tomba, està orientada d’oest a est, amb el cap a l’oest.

Aquests tipus de sepultures es van datant entre els segles VII-IX, en època Alt Medieval

ACCÈS:

Sortim de Flix per la carretera C-12 direcció Lleida, de seguida travessem l’embassament del riu Ebre, agafarem el primer desviament a la dreta, indicació Reserva natural de Sebes, travessem la carretera C-12 i anem a l’esquerra pel lateral del polígon, fins al final, on abans de la rotondeta agafarem el camí que surt per l’esquerra és sense asfaltar, que porta fins a la Reserva Natural de Sebes, cal seguir aquesta pista uns 2,5 km, on trobarem el Mas del Director, casa d’informació de la reserva, nosaltres seguim uns 1,70 metres més endavant fins a trobar un desviament a la dreta, que seguirem a 300 m gira a l’esquerra i per la dreta surt un camí que porta al poblat iber de Sebes, nosaltres anirem a l’esquerra, a uns 50 metres trobarem la tomba, situada a l’esquerra del camí, uns 10 m abans d’arribar a una casa situada a la dreta.

COORDENADES:

WGS 84 41°14’24.3″N 0°31’09.6″E

NECRÒPOLI DEL PEDREGAL-LA SENTIU DE SIÓ-LA NOGUERA-LLEIDA-

En un aflorament de roca allargassat situat a uns 200 metres al nord del riu Sió i dins d’una finca particular anomenada Cal Petitó, en la partida dels Pedregals, trobem aquesta necròpoli amb tombes excavades a la roca, actualment es conserven unes dotze senceres i quatre o cinc partides longitudinalment.


El lloc es força net, totes es troben buides, només tapades lleugerament per la vegetació.

Està formada per tombes de diferents mides trobant tant d’adults com d’infantils. La forma que presenten és rectangular i alguna lleugerament trapezoidal, varies d’elles encara conserven l’encaix per ajustar les tapes que les cobririen.

De fet, juntament amb les tombes trobem alguna llosa que possiblement deurien pertanyi a aquestes cobertes. Una d’elles presenta una inscripció moderna i en un extrem te gravada una creu dins una rodona, un altre té un petit forat rodó que la travessa i una línia gravada longitudinalment.

Tot el conjunt està orientat Est (peus)-Oest (el cap).

Aquest jaciment com és habitual es data en l’alta edat mitjana en època de domini musulmà als voltants dels segles VIII-IX.

ACCÉS:

Venint per la C-26 des de Balaguer anant direcció Artesa de Segre, just en el punt quilomètric 31 agafarem a la dreta el desviament direcció la Sentiu de Sió de seguida arribarem a la rotonda que es troba a l’entrada del poble, nosaltres agafarem la tercera sortida és el camí de l’Hostal, a tan sols 250 metres ens desviarem a mà dreta pel camí de Cubells, ara circularem durant 1,5 km fins a trobar un encreuament, aquí deixarem a mà esquerra el camí de Cubells i agafarem el de la dreta, és el camí dels Pedregals, l’anirem seguint sense desviant-se sempre en direcció est, a una distància d’1,3 km el camí gira a l’esquerra per entrar a la finca, nosaltres seguirem rectes per un camí en més mal estat, a una distància de 100 metres aparcarem,el jaciment és a l’esquerra a tan sols uns 10 metres, dins la finca se Cal Petitó que es de propietat privada.

Nosaltres no vàrem tenir cap problema en arribar, ja que encara que es troba dins de la propietat privada no hi ha cap barrera que impedeixi el pas.

COORDENADES:

WGS 84 41°48’36.7″N 0°54’39.6″E

ESGLÉSIA DEL SANTS METGES-SANT JULIÀ DE RAMIS-GIRONÈS-GIRONA-

L’església dels sants Metges, és romànica amb modificacions dels segles XVII i XVIII. Està dedicada als màrtirs sant Cosme i sant Damià.

Va ser construïda al voltant d’un temple romà d’època republicana (segle II aC) situada al terme municipal de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès, en un petit altiplà artificial, al punt més alt de la muntanya. Té una situació privilegiada des del punt de vista estratègic.

Des del 2011, els arqueòlegs de la Universitat de Girona hi fan excavacions periòdiques. S’han localitzat antigues estructures –restes de murs– d’època visigòtica i, fins i tot, romana.

La zona a tocar de l’església es va fer servir com a cementiri durant més d’un mil·lenni (des del segle VIII, en època carolíngia, fins a principis del segle XX). D’ençà que es va començar a excavar, s’hi han trobat gairebé 600 morts.

En l’última campanya s’han desenterrat 55 esquelets. D’aquests, 47 són de l’edat mitjana (de difunts que van viure a la zona entre els segles XII i XIV); però també n’hi ha d’entre els segles XVII i XVIII.

Algunes sepultures de l’edat mitjana es van excavar directament en la roca, d’aquestes podem veure en el costat oest i tocant als murs de l’església una sepultura amb el cap diferenciat (antropomorfa) al seu costat un altre mig coberta pel mur és ovalada i una mica més avall la resta d’altres.

També podem veure alguna tomba delimitada per pedres escalabornades i un munt d’ossos escampats pels volta’ns.

ACCÉS:
Anem per l’autopista AP7 fins a la sortida 6 Girona N, seguim les indicacions cap a Figueres i Girona, més endavant us trobeu una bifurcació a la dreta aniríeu a Girona nosaltres agafem per l’esquerra direcció Figueres, és l’N-IIa. Al cap de molt poc ens desviem a la dreta, indicacions Veïnat dels Sants Metges l’arrabassarem i seguint tot recte, al cap d’1,5 km arribarem a l’església, un cop passada trobarem una zona d’aparcament molt gran.

COORDENADES:

WGS 84 42°01’41.2″N 2°51’12.5″E

MÉS INFORMACIÓ:

EXCAVACIONS A L’ESGLESIA DELS SANTS METGES (SANT JULIÀ DE RAMIS, GIRONÈS)

TUMBAS DE PRAO JUARRO-SANTIBAÑEZ DE BÉJAR-SALAMANCA-

En esta ocasión se trata de dos sepulturas excavadas en la roca, juntas y en paralelo, son rectangulares con los extremos redondeados. Tienen una longitud aproximada de 180cm y un ancho de 58cm, por lo tanto eran para personas adultas.

La orientación que presentan es Norte-Sur.

Aunque la superficie esta bastante erosionada, sobre todo en los pies, aun conservan indicios claros del rebaje para ajustar la losa de cubierta.

Presumiblemente deben estar encuadradas entre la época visigótica y la altomedieval entre los siglos VII-VIII

ACCESO:

Nosotros nos dirigimos a visitar este yacimiento desde El Barco de Ávila saliendo por la N-110 dirección Plasencia, enseguida cruzamos el río Tormes llegando a una rotonda, donde cogimos la primera salida a la derecha dirección Béjar, carretera AV-100 la seguimos 3,9Km para desviarnos a mano derecha indicación El Losar, la recorremos toda hasta el final, donde se cruza con la carretera SA-102. Giramos a la izquierda hacia Sorihuela /Béjar a una distancia de 4,5Km hemos de girar a mano derecha por una pista de tierra (si nos lo pasamos de largo, en poco más de un kilómetro llegaríamos a Santibáñez de Béjar), circulando por esta pista a unos 300mts, encontramos un desvío a mano izquierda que debemos coger, a partir de aquí el camino empeora en algunos tramos pero se puede ir circulando, va entre muros de piedras que delimitan prados para el ganado, es estrecho y solo permiten el paso de un vehículo, cuando llevamos una distancia de unos 900mts desde este ultimo punto, en un ensanche de la pista, decidimos aparcar y proseguir a pie.

Seguimos durante 1,5km, justo cuando se termina la pared de piedra de la derecha, giramos y vamos en dirección sur sin camino, pero resiguiendo el muro contiguo a unos 100mts pasamos una bloque de piedra que tiene un deposito repicado en su superficie, seguimos unos 50mts y al pasar los restos de una portillera frente a nosotros tras unos arbustos y ligeramente mas bajas encontraremos las tumbas excavadas a ras del suelo.

En todo el camino no hemos de pasar ninguna puerta

COORDENADAS:

WGS 84 40°29’30.7″N 5°34’46.8″W

TUMBA DEL MORO-BERCIMUELLE–SALAMANCA-

Bercimuelle pueblo anejo del ayuntamiento de Puente Congosto en la comarca del Alto Tormes, provincia de Salamanca, Castilla y León.

En la zona de Cuelgamures, junto al río Tormes y a unos 50mts de una caseta de la Confederación Hidrográfica del Duero, en el interior de una finca particular, se encuentra una sepultura antropomorfa excavada en una gran roca de granito, tiene marcado el ajuste para la cabeza que es de forma semicircular y un poco alzada para apoyar la cabeza.

Es de adulto, con unas medidas aproximadas de 180cm. de longitud y un ancho a la altura de la espalda de unos 45cm, el pie es algo más estrecho.

Su orientación es la normal este-oeste con la cabeza al oeste.

Sobre ella esta poyada una gran roca que podría haberse utilizado como tapa.

ACCESO:

Nosotros nos acercamos desde El Barco de Ávila saliendo por la N-110 dirección Plasencia, enseguida cruzamos el río Tormes llegando a una rotonda, donde cogimos la primera salida a la derecha dirección Béjar, carretera AV-100 la seguimos 3,9Km. para desviarnos a mano derecha indicación El Losar, la recorremos toda hasta el final, donde se cruza con la carretera SA-102, giramos a la derecha dirección Piedrahita, llegamos a Puente Congosto, y después de cruzar el río Tormes, en la primera calle nos desviamos a la izquierda, indicación Bercimuelle, gira a la izquierda y enseguida a la derecha, a unos 250mts. dejaremos el asfalto por la izquierda para seguir por una pista de tierra, la seguimos durante 1,2Km. hasta llegar a un cruce de caminos, seguimos el de la izquierda, pasamos junto a una finca particular y enseguida unos 200mts llegamos junto a la caseta.

A la derecha tenemos la caseta de la Confederación Hidrográfica del Duero, vamos por encima de ella, cruzamos una puerta metálica, a unos 30mts encontraremos la tumba.

COORDENADAS:

WGS 84 40°30’12.9″N 5°31’49.0″W