SEPULTURA DE LES BOÏGUES DEL JUT -MONTMAJOR-BERGUEDÀ-BARCELONA-

Sepultura excavada a la roca, situada a uns 400 metres al nord-oest de Can Fèlix, en una zona rocosa envoltada de camps de conreu, i sobre una roca ben visible, és difícil enquadrar-la en una tipologia, la zona dels peus és arrodonida i bastant més estreta que la de les espatlles, els costats no són rectes, són lleugerament corbats, i la part del cap és recta pero amb els extrems arrodonits.

Té una orientació Oest – Est. No presenta encaix per a ajustar la tapa.

Com sempre la datació és complicada però ha de rondar segle IX-X

ACCÈS:

Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navàs a Viver i Serrateix.

Quan arribem a Viver, el passarem de llarg i uns 400mts. més endavant trobarem un desviament a mà dreta que indica la direcció de Sant Joan de Montdarn, del qual ens separa una distància de 3,8Km. passarem de llarg Sant Joan i a  500Mts. ens desviarem a l’esquerra direcció Montmajor, ara a una distància de 1,2Km. passarem la masia de Buidasacs i uns 300Mts. després ens desviarem per una pista de terra a mà esquerra, en 1Km. arribarem a Cal Fèlix.

Quan jo vaig venir a visitar aquesta sepultura, en arribar a la masia vaig preguntar per la seva situació i em van indicar. Vaig seguir uns 200mts per una pista que anava cap a la dreta al costat de l’una nau (paller) i en arribar a una entrada del camp girar a l’esquerra i travessant els camps, a uns 200mts. vaig arribar a la zona de la sepultura (els camps de conreu havien estat recollits i no tenien res llaurat).

La fossa és al damunt d’unes roques i codines que hi ha al costat dret d’un extens camp.

COORDENADES APROXIMADES:

Com he dit abans, quan vaig venir (1995 aprox,) em van indicar la situació de la sepultura en la masia, no tènia GPS per tant no vaig poder prendre les coordenades, però vaig pendre algunes referències que m’indiquen si no m’equivoco, el lloc aproximat de la seva situació.

WGS    84    41°59’11.2″N 1°45’13.0″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1234101.xml

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK1NFUFVMVFVSQSBERSBMRVMgQk%2FDj0dVRVMgREVMIEpVVCUyKy0xJQ%3D%3D&codi=6453

NECRÒPOLIS DE SANTA MARIA DE LES ESGLESIES -NAVÀS-BERGUEDÀ-BARCELONA-

L’església de Santa Maria és esmentada ja el 983, en l’acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà,

Al 1038 es fa la consagració de l’església romànica amb la presència del bisbe Eribau d’Urgell; Folc, vescomte de Cardona i l’abat Ponç de Sant Llorenç prop Bagà.

A principis del segle XIV el monestir va desaparèixer i l’indret va quedar com a simple parròquia amb el nom de Sant Maria de les Esglésies.

Al 1574 es fa una profunda remodelació de l’església romànica que li dóna l’aspecte actual.

Després de 1939 deixa de funcionar com a església i es converteix en un cobert.

El seu estat de conservació va arribar a ser molt deplorable i, a l’any 2008 el Centre Excursionista de Navàs n’inicia la seva restauració amb la col·laboració de l’Ajuntament de Navàs.

De l’església del 983 no n’ha quedat res visible.

En el costat sud es conserva una sepultura excavada en la roca completa sembla pisciforme o com a molt ovalada, però com està mig tapada i coberta d’herbes no es pot assegurar. L’orientació és la correcta Oest-Est.

En la paret que dóna al sud pot veure’s les restes d’una sepultura, clarament trapezoidal, però està orientada amb el cap al Nord i els peus al Sud. A més poden veure’s diverses restes de sepultures, sense poder precisar la quantitat.

És indiscutible que el lloc necessita una excavació arqueològica per a treure a la la llum diversos aspectes que ara estan ocults.

ACCÈS:

Circulant per l’autovia C-16 (Eix del Llobregat) de Manresa a Berga, prendrem la sortida  nº 71,(Navàs) a la rotonda, agafeu la segona sortida direcció Navàs, a 1 Km., ja dins de Navàs ens desviarem cap a l’esquerra, carrer amb les indicacions de El Mujal/sant cugat/Castelladral. Carretera asfaltada que seguirem durant 5,2Km. on trobarem a mà esquerra una pista de terra que en 150mts. arriba a l’església.

COORDENADES:

WGS   84       41°53’33.5″N 1°49’21.5″E

MES INFORMACIÓ:

http://www.artmedieval.net/Barcelona/Santa%20maria%20de%20les%20Esglesies.htm

NECRÒPOLIS DE SANT VICENÇS D’OBIOLS -AVIÀ-BERGUEDÀ-BARCELONA

L’església de Sant Vicenç, es la parròquia, que agrupa diverses masies disperses, situada en una àmplia esplanada rocosa, al terme municipal d’Avià, té al costat l’antiga casa rectoral, i un paller.

L’esglesia es formada per una nau única de planta de creu llatina, amb, transsepte de braços curts on trobem dues tombes rectangulars tallades a la roca i protegides per uns vidres. La capçalera es rectangular, i a la mateixa nau també protegit per un vidre es poden veure uns rebaixos a la roca de forma irregular que s’han interpretat com a indicis del baptisteri primitiu.

NECRÒPOLIS:

Una gran necròpolis s’amuntega al costat de l’església, sobretot envoltant l’absis i a l’esplanada que s’estén al migjorn, arribant fins el interior del paller.

En general, aquestes tombes, estan reomplertes de terra, però poden distingir-se diverses tipologies, (rectangulars, trapezoidals, antropomorfes o de banyera).

Les més antigues són les rectangulars, i correspondrien al segle VIII. Les més abundants son antropomorfes ja sigui amb la capçalera rectangular o arrodonida, aquestes serien dels segles IX-X.

Una tomba situada a tocar el mur de l’absis se  troba neta i descoberta.

En tot el seu perímetre a penes pot distingir-se un encaix molt desgastat per a ajustar les lloses de coberta.

Pel que fa a l’orientació, és la habitual. El cap del difunt situat a l’oest, de tal manera que estigués mirant la sortida del sol encarat a orient on estava situada Terra Santa.

ACCÈS:

Circulant per l’autovia C-16 (Eix del Llobregat) de Manresa a Berga, prendrem la sortida  nº90, arribem a una rotonda, Prenem la 4ª sortida, indicada per anar a L’Ametlla de Casserres i La Plana.

De seguida tornem a trobar una altra rotonda. Prenem la 1ª sortida, indicada per anar a L’Ametlla de Casserres i La Plana.

Circularem aproximadament durant 1Km. fins a trobar a mà esquerra un pont que travessa el riu Llobregat (aquest recorregut està indicat) ho creuem i entrem en la zona industrial de la Plana, girem a la dreta, continuem fins que s’acaba la nau que hi ha a la nostra esquerra, per a girar a l’esquerra i en l’extrem que es troba a la dreta, s’inicia un camí de terra que ens conduirà fins a l’església.

 

 

COORDENADES:

WGS  84     42°03’40.2″N 1°51’60.0″E

MES INFORMACIÓ:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2950

https://www.diba.cat/documents/429042/585f713e-6dc5-4e7f-92fb-af1e22621e09

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1211401.xml

SANT MARC DE CAL BASSACS -GIRONELLA-BERGUEDÀ-BARCELONA-

Església d’una sola nau, del 1749, a l’any 1853 calgué construir-hi uns contraforts laterals per tal de contrarestar el pes de la volta.

Però el que sobresurt del conjunt és la roca que es troba en la part posterior i a la qual està adossada l’església, és d’uns tres metres d’alçada, i té inclinació a dues aigües.

En el seu interior es va habilitar un espai a cop de martell y cisell, que possiblement podem associar a un eremitori. L’obertura la té mirant al sud-est te forma d’arc de mig punt, i el sostre interior semblat a un arc de quart de punt.

No se si haurà estat retocat amb el pas dels segles, però l’habitacle s’assembla molt a un absis romànic.

 

En la part posterior te una obertura a manera de finestra, encara que em fa l’efecte que tal com aquesta estructurada més aviat sembla producte d’un esfondrament, que després van arreglar, posant dues files de carreus en la part de baix i amb tres pedres de bona grandària van fer el marc de la finestra, la resta del forat és tapat per pedres irregulars.

A l’exterior i per sobre d’aquesta obertura van realitzar una profunda regata que forma un arc, per a evitar en tot el possible que l’aigua de la pluja pogués entrar a l’interior.

Aquest eremitori pot datar possiblement rondant el segle IX-X.

 

Darrere del eremitori a uns 20mts hi ha un paret de roca que en el seu frontal podem veure esculpits, dos nivells de forats de bona grandària fets per a poder encaixar unes bigues que formarien el sostre de una construcció adossada a la penya, per sobre d’aquests forats hi ha una regata a dues aigües per a desviar l’aigua de la pluja que aniria lliscant per la paret de roca.

Aproximadament a un alçada de 1,7mts. de l’actual sòl, en la part dreta de la roca, però que també estaria a l’interior de l’habitacle, trobem en la paret les restes d’un receptacle rectangular i allargat que bé podria ser una sepultura excavada lateralment en la roca.

Pels voltants podem veure altres senyals (forats, regates, canals, etc.), i en una roca situada a uns 60mts. de distància al sud-oest i al costat del camí, trobem uns gravats en la seva superfície, que consisteixen en dos angles rectes oposats i capgirads un respecte a l’altra i entre ells una petita cadolla.

ACCÈS:

Circulant per l’autovia C-16 (Eix del Llobregat) de Manresa a Berga, prendrem la sortida  nº 86 cap a Gironella Sud., A la rotonda, agafeu la tercera sortida direcció Bassacs, a 800mts. i després de passar un hotel, girarem a l’esquerra, desprès el primer carrer que trobarem a mà esquerra és de circulació prohibida, girarem per el segon (esquerra), el següent a la dreta i de nou a l’esquerra, aviat sortim de la població i el carrer es converteix en camí de terra, arribem de nou a un encreuament que seguirem a la dreta i de seguida arribarem a l’ermita.

COORDENADES:

WGS  84           42°01’07.3″N 1°52’36.9″E

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3317

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1226701.xml

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1226901.xml

TOMBES DE SANT JOAN DE MONTDARN -VIVER I SERRATEIX-BERGUEDÀ -BARCELONA-

Sant Joan de Montdarn és un poble del municipi de Viver i Serrateix de població típicament disseminada, format per un petit nucli que té com a centre l’església de   Sant Joan de Montdar que té els seus orígens en el segle X.

Del temple romànic resta l’absis i el presbiteri de la primeria del segle XI. Als segles XV o XVI fou modificat i al segle XVIII s’amplià i es deixà tal com és ara.

Adossada al mur  est hi ha la rectoria  construida a  principis del segle XX, i devant seu  la masia de Cor-de-roure, antic hostal dels camins que de la muntanya anaven a Serrateix i a Cardona.

 

NECRÒPOLIS:

L’església està aixecada sobre un gran aflorament de roca, i sembla ser que que al exterior d’el seu absis es va excavar una gran necròpoli, en el mateix lloc on després es va construir la rectoria, com a mostra al est d’aquesta construcció es poden veure dues sepultures excavades en la roca, que tenen el cap sota el mur, i la part corresponent als peus està oberta per culpa de l’erosió, al costat d’aquestes dues podem veure la capçalera molt desgastada d’una tercera, que és antropomorfa.

Estan orientades Oest-Est. I son datables entre els segles IX-X.

RESTES EXCAVADES A LA CODINA:

Des de fa moles anys havia llegit el següent:

 En el bloc  rocós sobre el qual es fonamenta  el  temple  es conserven  restes tallades a  la pedra  d’unes   possibles  sitges, una  cisterna,  una excavació  en forma de creu que podria correspondre  a una  premsa, i diverses tombes antropomorfes de tipus trapezoidal que poden  situar-se  cap al segle x. a més sembla ser que en la petita balma que es troba al peu de la roca hi havia vida eremítica.

Però cada vegada que havia vingut i han estat unes quantes, tota la paret de roca on se suposa que estan aquestes restes, estava totalment coberta d’herbes, d’esbarzers i bardisses i no podia veure’s res. Però últimament he vist alguna fotografia, (la poso sota d’aquestes línies) on es veu que tota la roca ha estat netejada i ja pot veure’s en tota la seva magnitud.

Aviat hauré de fer una altra visita.

ROC DE SANT JOAN:

Situat a 100 m al sud de l’església entre els camps de conreu trobem un gran aflorament rocós anomenat roc de Sant Joan, on hi ha una fornícula excavada a la roca, situada a uns 4 metres d’alçada de l’actual nivell dels camps, i orientada a l’est,

consisteix en tres arcs de mig punt, el primer a l’exterior de la roca i els altres dos a l’interior del primer, disminuint de mesura.

en l’arc que forma el segon nivell, podem veure a banda i banda en el centre tres línies paral·leles gravades a la roca a manera de sanefa i en la part superior tambe a banda i banda podem veure gravades dues flors de sis pètals o sexifòlia, que expressa la creença en la immortalitat i l’eternitat. Protegia morts i vius i per això la trobem en esteles funeràries però també en llindes de portes i finestres i en algunes arquivoltes d’esglésies romàniques.

Aquesta iconografía molt probable es un llegat d’origen indoeuropeu o cèltic, després de ser assimilada pels romans, s’incorpora a l’art visigotic des d’on passaria al pre-romànic i al romànic.

L’arc de mig punt més petit, actualment està destinat a allotjar una talla de fusta del segle XV, de Sant Joan.

Cada any, per la festivitat de Sant Joan, el 24 de juny, els veïns fan una processó cap al Roc del Sant.

ACCÈS:

Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navàs a Viver i Serrateix.

Quan arribem a Viver, el passarem de llarg i uns 400mts. més endavant trobarem un desviament a mà dreta que indica la direcció de Sant Joan de Montdarn, del qual ens separa una distància de 3,8Km.

COORDENADES:

WGS   84      Sant Joan de Montdarn   41°58’46.5″N 1°46’52.9″E

Roc de Sant Joan     41°58’41.9″N 1°46’51.2″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.youtube.com/watch?v=TzHsk_DNglc

https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/191596/287680

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1252301.xml

NECRÒPOLIS DEL MAS ALBESA -VIVER I SERRATEIX-BERGUEDÀ-BARCELONA-

Aquesta necròpoli fou excavada, vers l’any 1957, per M. Petrus i una de les tombes de lloses fou desmuntada i portada al museu de Cardona. A principis dels anys 80 va tornar a ser estudiada per Jordi Bolòs i Masclans.

En la planta que acompanya l’estudi d’aquesta necròpoli es pot veure que estava formada per 14 sepultures, 9 foren fetes amb lloses i les altra cinc eren excavades en la roca.

L’any 1990 aproximadament jo vaig visitar el lloc i només vaig poder veure dues sepultures excavades en la roca que són les números 3 i 4 estaven molt erosionades i era difícil emmarcar-les en una tipologia encara que semblaven ovalades o potser pisciformes.

De les sepultures de lloses dues es veian amb claredat quant a les altres, com la zona estava envaïda per herbes i matolls a penes vaig poder veure algunes lloses.

Segons explica Jordi Bolòs. Caldria distingir molt probable la construcció de la necrópolis en dues etapes, de la primera i més antiga serien les tombes excavades a la roca que estan situades a l’est de la necròpoli i que podrian rondar el segle IX-X. Les de lloses correspondrien a una segona etapa que rondaria el segle X-XI.

Si observem el dibuix de la planta de la necròpoli podrem veure que totes les sepultures estan orientades Oest-Est a excepció de la número 13 que està Nord-Sud.

ACCÈS:

Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navàs a Viver a Serrateix i agafar una pista que surt, a mà esquerra, al Km. 11,850 i porta, seguint la carena, als masos de Sant Feliu, la Vila, Albesa i Cerdans. El mas Albesa, que és on ens dirigim està a una distància de 3.8Km. des de l’inici del camí.

Una vegada recorreguda aquesta distància el mas ens queda a mà dreta a una distància d’uns 75mts. de la pista i totalment envoltat per camps de conreu, per tant per a arribar a la casa haurem de trepitjar algun camp. Després haurem de seguir per una zona erma uns 250mts. en direcció sud sense trepitjar cap sembrat, arribarem a un bosquet de pins es per aquí on es troben les restes de la necròpoli.

COORDENADES:

Les coordenades que indico no són exactes, les he buscat en google maps. La necròpoli o el que queda d’ella se situa en un radi d’uns 50mts. de la zona indicada.

WGS  84          41°55’53.8″N 1°48’09.9″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1252702.xml

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK25lY3LDsnBvbGkgbWFzIGFsYmVzYSUyKy0xJQ%3D%3D&codi=6603

https://www.academia.edu/36040860/LA_NECR%C3%92POLIS_MEDIEVAL_DALBESA_VIVER_I_SERRATEIX_BERGUED%C3%80_

NECRÒPOLIS DE CAL PALLOT -PUIG-REIG-BERGUEDÀ-BARCELONA-

A una distància de 13 metres al nord de l’església de Sant Andreu de Cal Pallot, trobem una codina alargaçada, sobre la qual se situa la necròpolis de Cal Pallot. Formada pel cap baix per 18 tombes excavades a la roca, dons amb el pas dels anys la codina s’ha fragmentat i moltes roques es veuen desplaçades de la seva posició original a més sembla ser  que d’aquí es va extreure pedra per a elaborar els carreus que es van utilitzar per a aixecar l’església de Sant Andreu, romànica del segle XII. Per aixo no pot saber-se l’extensió real de la necrópolis.

L’orientació generalitzada de totes les sepultures (hi ha alguna diferència) és la normal del ritual cristià, el cap situat a l’Oest amb la finalitat que els cossos estiguessin mirant la sortida del sol.

Les tombes d’adult són antropomorfes, amb el cap ben diferenciat, ja sigui arrodonit o quadrat. Les infantils tan les trobem del tipus d’extrems arrodonits, com antropomorfes.

Aquest cementiri és anterior a la construciò de l’església. Es pot datar vers l’any mil, potser al començament del segle XI.

D’altra banda, cal dir que moltes d’aquestes fosses excavades a la roca estan molt malmeses, desgastades o trencades.

A més les fotografies que acompanyen aquesta entrada, van ser fetes l’any 1990, per tant és possible que ens trobem amb alguna diferència en l’actualitat.

En aquesta mateixa codina també hi ha diverses tines o dipòsits, alguns dels quals és possible que siguin de la mateixa època que l’església actual. En una banda hi ha tres forats excavats a la roca. El més gran sembla que podria tractar-se d’una tina, té planta mes o menys rectangular amb un extrem arrodonit irregular. Al seu costat  hi ha un forat circular de 1,20 m de diàmetre, i entremig dels dos un forat més petit de forma rectangular, els quals podrien correspondre a les instal·lacions d’una premsa.
A pocs metres hi ha dos forats circulars, també excavats a la roca, en forma de sitja, amb una boca d’1 m de diàmetre, actualment es troben coberts de terra.

Uns metres al sud, hi ha un altre forat de forma més o menys rectangular.

ACCÈS:

Circulant per l’autovia C-16 (Eix del Llobregat) de Manresa a Berga, prendrem la sortida  nº 80, arribem a una rotonda, la primera sortida està indicada per anar a un camping, nosaltres sortirem per la segona, es asfaltada pero aviat es fa camí de terra.

Des de la rotonda a 1,1Km. arribem a 1r encreuament (41°58’09.8″N 1°53’37.6″E) hem de seguir cap a la dreta.

A 1,1Km. 2on. encreuament (41°58’11.0″N 1°54’04.4″E) seguirem per l’esquerra.

De seguida a 170mts. 3er. encreuament (41°58’12.4″N 1°54’08.6″E) de nou seguirem per l’esquerra.

A 550mts. 4art. encreuament (41°58’19.4″N 1°54’23.2″E) arribats aquí tenim dues opcions.

 Opció A: anem cap a l’esquerra, després de fer 720mts.  trobem un altre encreuament hem d’anar cap a la dreta, però el camí empitjora bastant per tant si hem arribat fins aquí és aconsellable deixar el vehicle, només ens queden 200mts. fins a la necròpoli pel mig deixarem un desviament a l’esquerra.

 Opció B: anem cap a la dreta, per aquest camí la necròpoli ens queda a una distància de 450mts. (per tant queda al nostre entendre si hem de deixar aparcat el cotxe i seguir els últims metres caminant) a 150mts. deixem un desviament a la dreta, seguim uns altres 190mts, ara deixem el desviament a l’esquerra i a una distància d’uns 100mts. arribarem a la necròpoli.

Per a fer aquest camí és gairebé indispensable tenir un vehicle alt o 4×4, depenent de les pluges tindrem més o menys dificultat per a realitzar-lo, de tota manera la distància fins a la necròpoli és d’uns 3,7Km. que es poden fer còmodament caminant per una ampla pista.

 

COORDENADES:

WGS   84    41°58’20.7″N 1°54’36.5″E

 

MES INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1239601.xml

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=354&consulta=MSUxK25lY3JvcG9saXMsIGNldXJvJTIrLTEl&codi=6472

NECRÒPOLIS DEL CASTELLOT DE VIVER -VIVER I SERRATEIX-BERGUEDÀ- -BARCELONA-

Es dóna el nom de Castellot a una gran roca arrodonida d’uns 8mts d’alçada, uns 8 mts. d’amplada i una llargada de 14 mts. i amb la base força estreta.

A la plataforma que hi ha al cim es conserven les restes d’una construcció de planta rectangular, possiblement utilitzada  com a torre de defensa i de guaita.

Les parets d’aquesta gran roca presenten nombrosos forats per ajustar estructures de fusta.

Sota aquesta penya hi ha una petita esplanada, en la qual hi ha restes de parets. Encara es veu, també, a la cara oest, una línia de carreus que forma un semicercle, amb un diàmetre d’uns 3 mts. que algú l’ha associat amb un absis.

La necrópolis de tombes excavades a la roca, està formada per unes 16 o 17 sepultures  distribuïdes al voltant de l’esplanada.

Al costat de ponent es troben cinc enterraments  d’adults (A), un al costat de l’altre, son antropomorfs amb el cap diferenciat de forma rectangular i el cos de tipologia trapezoidal,  tenen l’encaix per a les lloses de coberta molt pronunciat, de fet la quarta sepultura fins i tot conserva als peus alguns blocs que li fan de tapa i la cinquena que és idèntica a les anteriors, però aquesta no té encaix per a la coberta, igual que una altra sepultura d’adult (D), també sense encaix per a la tapa que es troba a uns 6mts. al sud d’aquest grupet.

 

 

 

 

A llevant de la penya trobem un altre grup de cinc sepultures però aquestes són infantils (B), quatre estan disposades una al costat de l’altra i són de diferents tipologies, mentre les dues centrals són antropomorfes, la situada al sud és pisciforme i la de l’altre extrem rectangular, als peus d’aquest grup trobem una altra sepultura antropomorfa tambe infantil i que fins i tot conserva traces de l’encaix de coberta, aquesta sepultura està partida per la meitat no conservant la part inferior.

Al costat trobem quatre graons excavats en la roca i al costat d’ells una altra sepultura infantil (G), rectangular, sense encaix i molt desgastada.

Al sud de la penya, en el centre de l’esplanada és on trobem el mur de carreus millor conservat i en els seus voltants les cinc sepultures infantils restants, de les quals destaquen dos que es troben juntes i paral·leles (C) una és antropomorfa i l’altra rectangular, ambdues conserven part de l’encaix per a la tapa.

Tota la necròpoli està orientada amb el cap a l’Oest i a l’est els peus, amb lleugeres variacions.

Tot aquest conjunt està datat entre els segles IX-X.

 

ACCÈS:

Circulem per la carretera C-16 de Manresa a Berga fins a arribar a Navàs on prendrem la sortida 73 que té el rètol de Viver i Serrateix, sortim, arribem a una primera rotonda, que hem de fer-la tota fins la ultima sortida per a travessar per sota la carretera que ens ha portat fins aquí (C-16), entrem en una segona rotonda i seguirem el rètol de Viver i Serrateix, (primera sortida) en 9,4Km. arribarem a Viver, aparcarem a la esquerra al costat de l’església.

Comencem a caminar cap a una casa de traç modernista que tenim davant(oest), ja anirem veient al fons la codina que hem d’anar resseguint per la seva base, hem de passar per l’esquerra de la casa creuant pel pati (si veiem a algú demanarem permís) seguirem fins a arribar a la paret de roca que hi ha  al fons, llavors seguirem cap a l’esquerra, el camí no està molt clar però amb una mica d’intuïció donarem amb el camí correcte, hem de pujar una mica, menysprean un camí que baixa, per trobar la base del cingle que anirem seguint a l’esquerra i al final entre roques trobarem el Castellot i la seva necròpoli.

COORDENADES:

WGS   84     41°57’12.4″N 1°48’37.5″E

MES INFORMACIÓ:

https://excursionismecientific.wordpress.com/2017/12/09/el-castellot-de-viver/

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2VsIGNhc3RlbGxvdCB2aXZlciBpIHNlcnJhdGVpeCUyKy0xJQ%3D%3D&codi=6594

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1250401.xml

NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL -OLERDOLA-ALT PENEDÈS-BARCELONA-

ESGLESIA DE SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA:

La silueta de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola destaca en un dels llocs més alts del conjunt monumental d’Olèrdola.

La primera església documentada és d’estil preromànic i és probable que sigui la que va ser ordenada construir pel comte de Barcelona Sunyer entre el 911 i el 937. Las restes de dita església preromànica se situa a l’angle nord-est del temple romànic i d’ella només es conserven un absis, amb porta d’arc de ferradura i l’arrencament del mur septentrional.


 

 

 

Recents estudis han demostrat que aquesta primitiva església estava formada per tres naus.

Cal destacar la columna amb capitell de la finestra del mur de ponent, damunt
la porta d’accès. És d’època preromànica i va ser aprofitada en la reforma del segle XII.

Al final del segle X va ser substituïda per una nova església d’estil romànic, consagrada segons la documentació entorn el any 992, d’una sola nau amb dues entrades situades a la façana sud.

Es modificà al segle XII amb una nova coberta de pedra, un cimbori amb campanar de torre i una nova porta a la façana de ponent.

Sembla ser que a partir del segle XII la població d’Olèrdola comença a desplaçar-se cap al pla més prop de terres conrreables, i la ciutat comença a despoblar-se, encara que l’església contínua en ús fins a l’any 1884.

NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA:

L’excavació que es va dur a terme en diverses fases entre finals de l’any 2005 i el 2007. ha permès documentar 178 sepultures es caracteritza per haver estat una necròpolis d’utilització ininterrompuda des del segle IX (o final del segle VIII) fins el segle XX.

Pel que fa a les sepultures excavades en les roques, són les que estan datades entre els segles IX-XI quedant demostrat que les primeres són anteriors a la creació del temple preromànic, perquè hi ha algunes sota els murs d’aquest temple.

Aquests tipus és el més nombrós al cementiri de Sant Miquel, amb 74 sepultures.

Estan excavades a la roca,  la majoria son antropomorfes i tenen encaix per ajustar les lloses de coberta.

Les tombes presenten diverses orientacions, però la majoria segueixen la mateixa  Sud-oest/Nord-est.

Paral·lelament fora els murs de la ciutat va creixent una altra població que tènia la seva pròpia església i necròpoli, Santa Maria d’Olèrdola. al lloc se li va donar el nom de Pla del Albats, per la gran concentració de sepultures de nounats (albats) de fet antigament es creia que a l’interior de la ciutat la necròpoli era per a persones adultes i la de fora murs per a enterrar els nens.

ACCÈS:

Si anem des de Barcelona agafarem l’autopista de peatge AP-7 que va en direcció a Tarragona fins a la sortida 29 direcció C-15 Vilanova i la Geltrú, seguim aquestes indicacions fins a entrar en la C-15, per a després prendre la primera sortida l’11 amb indicacions a Castell d’Olèrdola direcció que haurem de seguir en tots els desviaments fins a arribar al conjunt monumental d’Olèrdola.

L’església de Sant Miquel d’Olèrdola i la seva necròpolis es troba dins del recinte monumental.

Información para la visita

COORDENADES:

WGS   84       41°18’08.9″N 1°42’34.1″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.academia.edu/12971540/El_cementiri_medieval_de_Sant_Miquel_dOl%C3%A8rdola_Ol%C3%A8rdola_Alt_Pened%C3%A8s_