SEPULTURA DE LES BOÏGUES DEL JUT -MONTMAJOR-BERGUEDÀ-BARCELONA-

Sepultura excavada a la roca, situada a uns 400 metres al nord-oest de Can Fèlix, en una zona rocosa envoltada de camps de conreu, i sobre una roca ben visible, és difícil enquadrar-la en una tipologia, la zona dels peus és arrodonida i bastant més estreta que la de les espatlles, els costats no són rectes, són lleugerament corbats, i la part del cap és recta pero amb els extrems arrodonits.

Té una orientació Oest – Est. No presenta encaix per a ajustar la tapa.

Com sempre la datació és complicada però ha de rondar segle IX-X

ACCÈS:

Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navàs a Viver i Serrateix.

Quan arribem a Viver, el passarem de llarg i uns 400mts. més endavant trobarem un desviament a mà dreta que indica la direcció de Sant Joan de Montdarn, del qual ens separa una distància de 3,8Km. passarem de llarg Sant Joan i a  500Mts. ens desviarem a l’esquerra direcció Montmajor, ara a una distància de 1,2Km. passarem la masia de Buidasacs i uns 300Mts. després ens desviarem per una pista de terra a mà esquerra, en 1Km. arribarem a Cal Fèlix.

Quan jo vaig venir a visitar aquesta sepultura, en arribar a la masia vaig preguntar per la seva situació i em van indicar. Vaig seguir uns 200mts per una pista que anava cap a la dreta al costat de l’una nau (paller) i en arribar a una entrada del camp girar a l’esquerra i travessant els camps, a uns 200mts. vaig arribar a la zona de la sepultura (els camps de conreu havien estat recollits i no tenien res llaurat).

La fossa és al damunt d’unes roques i codines que hi ha al costat dret d’un extens camp.

COORDENADES APROXIMADES:

Com he dit abans, quan vaig venir (1995 aprox,) em van indicar la situació de la sepultura en la masia, no tènia GPS per tant no vaig poder prendre les coordenades, però vaig pendre algunes referències que m’indiquen si no m’equivoco, el lloc aproximat de la seva situació.

WGS    84    41°59’11.2″N 1°45’13.0″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1234101.xml

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK1NFUFVMVFVSQSBERSBMRVMgQk%2FDj0dVRVMgREVMIEpVVCUyKy0xJQ%3D%3D&codi=6453

TOMBES DE SANT JOAN DE MONTDARN -VIVER I SERRATEIX-BERGUEDÀ -BARCELONA-

Sant Joan de Montdarn és un poble del municipi de Viver i Serrateix de població típicament disseminada, format per un petit nucli que té com a centre l’església de   Sant Joan de Montdar que té els seus orígens en el segle X.

Del temple romànic resta l’absis i el presbiteri de la primeria del segle XI. Als segles XV o XVI fou modificat i al segle XVIII s’amplià i es deixà tal com és ara.

Adossada al mur  est hi ha la rectoria  construida a  principis del segle XX, i devant seu  la masia de Cor-de-roure, antic hostal dels camins que de la muntanya anaven a Serrateix i a Cardona.

 

NECRÒPOLIS:

L’església està aixecada sobre un gran aflorament de roca, i sembla ser que que al exterior d’el seu absis es va excavar una gran necròpoli, en el mateix lloc on després es va construir la rectoria, com a mostra al est d’aquesta construcció es poden veure dues sepultures excavades en la roca, que tenen el cap sota el mur, i la part corresponent als peus està oberta per culpa de l’erosió, al costat d’aquestes dues podem veure la capçalera molt desgastada d’una tercera, que és antropomorfa.

Estan orientades Oest-Est. I son datables entre els segles IX-X.

RESTES EXCAVADES A LA CODINA:

Des de fa moles anys havia llegit el següent:

 En el bloc  rocós sobre el qual es fonamenta  el  temple  es conserven  restes tallades a  la pedra  d’unes   possibles  sitges, una  cisterna,  una excavació  en forma de creu que podria correspondre  a una  premsa, i diverses tombes antropomorfes de tipus trapezoidal que poden  situar-se  cap al segle x. a més sembla ser que en la petita balma que es troba al peu de la roca hi havia vida eremítica.

Però cada vegada que havia vingut i han estat unes quantes, tota la paret de roca on se suposa que estan aquestes restes, estava totalment coberta d’herbes, d’esbarzers i bardisses i no podia veure’s res. Però últimament he vist alguna fotografia, (la poso sota d’aquestes línies) on es veu que tota la roca ha estat netejada i ja pot veure’s en tota la seva magnitud.

Aviat hauré de fer una altra visita.

ROC DE SANT JOAN:

Situat a 100 m al sud de l’església entre els camps de conreu trobem un gran aflorament rocós anomenat roc de Sant Joan, on hi ha una fornícula excavada a la roca, situada a uns 4 metres d’alçada de l’actual nivell dels camps, i orientada a l’est,

consisteix en tres arcs de mig punt, el primer a l’exterior de la roca i els altres dos a l’interior del primer, disminuint de mesura.

en l’arc que forma el segon nivell, podem veure a banda i banda en el centre tres línies paral·leles gravades a la roca a manera de sanefa i en la part superior tambe a banda i banda podem veure gravades dues flors de sis pètals o sexifòlia, que expressa la creença en la immortalitat i l’eternitat. Protegia morts i vius i per això la trobem en esteles funeràries però també en llindes de portes i finestres i en algunes arquivoltes d’esglésies romàniques.

Aquesta iconografía molt probable es un llegat d’origen indoeuropeu o cèltic, després de ser assimilada pels romans, s’incorpora a l’art visigotic des d’on passaria al pre-romànic i al romànic.

L’arc de mig punt més petit, actualment està destinat a allotjar una talla de fusta del segle XV, de Sant Joan.

Cada any, per la festivitat de Sant Joan, el 24 de juny, els veïns fan una processó cap al Roc del Sant.

ACCÈS:

Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navàs a Viver i Serrateix.

Quan arribem a Viver, el passarem de llarg i uns 400mts. més endavant trobarem un desviament a mà dreta que indica la direcció de Sant Joan de Montdarn, del qual ens separa una distància de 3,8Km.

COORDENADES:

WGS   84      Sant Joan de Montdarn   41°58’46.5″N 1°46’52.9″E

Roc de Sant Joan     41°58’41.9″N 1°46’51.2″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.youtube.com/watch?v=TzHsk_DNglc

https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/191596/287680

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1252301.xml

NECRÒPOLIS DE CAL PALLOT -PUIG-REIG-BERGUEDÀ-BARCELONA-

A una distància de 13 metres al nord de l’església de Sant Andreu de Cal Pallot, trobem una codina alargaçada, sobre la qual se situa la necròpolis de Cal Pallot. Formada pel cap baix per 18 tombes excavades a la roca, dons amb el pas dels anys la codina s’ha fragmentat i moltes roques es veuen desplaçades de la seva posició original a més sembla ser  que d’aquí es va extreure pedra per a elaborar els carreus que es van utilitzar per a aixecar l’església de Sant Andreu, romànica del segle XII. Per aixo no pot saber-se l’extensió real de la necrópolis.

L’orientació generalitzada de totes les sepultures (hi ha alguna diferència) és la normal del ritual cristià, el cap situat a l’Oest amb la finalitat que els cossos estiguessin mirant la sortida del sol.

Les tombes d’adult són antropomorfes, amb el cap ben diferenciat, ja sigui arrodonit o quadrat. Les infantils tan les trobem del tipus d’extrems arrodonits, com antropomorfes.

Aquest cementiri és anterior a la construciò de l’església. Es pot datar vers l’any mil, potser al començament del segle XI.

D’altra banda, cal dir que moltes d’aquestes fosses excavades a la roca estan molt malmeses, desgastades o trencades.

A més les fotografies que acompanyen aquesta entrada, van ser fetes l’any 1990, per tant és possible que ens trobem amb alguna diferència en l’actualitat.

En aquesta mateixa codina també hi ha diverses tines o dipòsits, alguns dels quals és possible que siguin de la mateixa època que l’església actual. En una banda hi ha tres forats excavats a la roca. El més gran sembla que podria tractar-se d’una tina, té planta mes o menys rectangular amb un extrem arrodonit irregular. Al seu costat  hi ha un forat circular de 1,20 m de diàmetre, i entremig dels dos un forat més petit de forma rectangular, els quals podrien correspondre a les instal·lacions d’una premsa.
A pocs metres hi ha dos forats circulars, també excavats a la roca, en forma de sitja, amb una boca d’1 m de diàmetre, actualment es troben coberts de terra.

Uns metres al sud, hi ha un altre forat de forma més o menys rectangular.

ACCÈS:

Circulant per l’autovia C-16 (Eix del Llobregat) de Manresa a Berga, prendrem la sortida  nº 80, arribem a una rotonda, la primera sortida està indicada per anar a un camping, nosaltres sortirem per la segona, es asfaltada pero aviat es fa camí de terra.

Des de la rotonda a 1,1Km. arribem a 1r encreuament (41°58’09.8″N 1°53’37.6″E) hem de seguir cap a la dreta.

A 1,1Km. 2on. encreuament (41°58’11.0″N 1°54’04.4″E) seguirem per l’esquerra.

De seguida a 170mts. 3er. encreuament (41°58’12.4″N 1°54’08.6″E) de nou seguirem per l’esquerra.

A 550mts. 4art. encreuament (41°58’19.4″N 1°54’23.2″E) arribats aquí tenim dues opcions.

 Opció A: anem cap a l’esquerra, després de fer 720mts.  trobem un altre encreuament hem d’anar cap a la dreta, però el camí empitjora bastant per tant si hem arribat fins aquí és aconsellable deixar el vehicle, només ens queden 200mts. fins a la necròpoli pel mig deixarem un desviament a l’esquerra.

 Opció B: anem cap a la dreta, per aquest camí la necròpoli ens queda a una distància de 450mts. (per tant queda al nostre entendre si hem de deixar aparcat el cotxe i seguir els últims metres caminant) a 150mts. deixem un desviament a la dreta, seguim uns altres 190mts, ara deixem el desviament a l’esquerra i a una distància d’uns 100mts. arribarem a la necròpoli.

Per a fer aquest camí és gairebé indispensable tenir un vehicle alt o 4×4, depenent de les pluges tindrem més o menys dificultat per a realitzar-lo, de tota manera la distància fins a la necròpoli és d’uns 3,7Km. que es poden fer còmodament caminant per una ampla pista.

 

COORDENADES:

WGS   84    41°58’20.7″N 1°54’36.5″E

 

MES INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1239601.xml

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=354&consulta=MSUxK25lY3JvcG9saXMsIGNldXJvJTIrLTEl&codi=6472

NECRÒPOLIS DEL CASTELLOT DE VIVER -VIVER I SERRATEIX-BERGUEDÀ- -BARCELONA-

Es dóna el nom de Castellot a una gran roca arrodonida d’uns 8mts d’alçada, uns 8 mts. d’amplada i una llargada de 14 mts. i amb la base força estreta.

A la plataforma que hi ha al cim es conserven les restes d’una construcció de planta rectangular, possiblement utilitzada  com a torre de defensa i de guaita.

Les parets d’aquesta gran roca presenten nombrosos forats per ajustar estructures de fusta.

Sota aquesta penya hi ha una petita esplanada, en la qual hi ha restes de parets. Encara es veu, també, a la cara oest, una línia de carreus que forma un semicercle, amb un diàmetre d’uns 3 mts. que algú l’ha associat amb un absis.

La necrópolis de tombes excavades a la roca, està formada per unes 16 o 17 sepultures  distribuïdes al voltant de l’esplanada.

Al costat de ponent es troben cinc enterraments  d’adults (A), un al costat de l’altre, son antropomorfs amb el cap diferenciat de forma rectangular i el cos de tipologia trapezoidal,  tenen l’encaix per a les lloses de coberta molt pronunciat, de fet la quarta sepultura fins i tot conserva als peus alguns blocs que li fan de tapa i la cinquena que és idèntica a les anteriors, però aquesta no té encaix per a la coberta, igual que una altra sepultura d’adult (D), també sense encaix per a la tapa que es troba a uns 6mts. al sud d’aquest grupet.

 

 

 

 

A llevant de la penya trobem un altre grup de cinc sepultures però aquestes són infantils (B), quatre estan disposades una al costat de l’altra i són de diferents tipologies, mentre les dues centrals són antropomorfes, la situada al sud és pisciforme i la de l’altre extrem rectangular, als peus d’aquest grup trobem una altra sepultura antropomorfa tambe infantil i que fins i tot conserva traces de l’encaix de coberta, aquesta sepultura està partida per la meitat no conservant la part inferior.

Al costat trobem quatre graons excavats en la roca i al costat d’ells una altra sepultura infantil (G), rectangular, sense encaix i molt desgastada.

Al sud de la penya, en el centre de l’esplanada és on trobem el mur de carreus millor conservat i en els seus voltants les cinc sepultures infantils restants, de les quals destaquen dos que es troben juntes i paral·leles (C) una és antropomorfa i l’altra rectangular, ambdues conserven part de l’encaix per a la tapa.

Tota la necròpoli està orientada amb el cap a l’Oest i a l’est els peus, amb lleugeres variacions.

Tot aquest conjunt està datat entre els segles IX-X.

 

ACCÈS:

Circulem per la carretera C-16 de Manresa a Berga fins a arribar a Navàs on prendrem la sortida 73 que té el rètol de Viver i Serrateix, sortim, arribem a una primera rotonda, que hem de fer-la tota fins la ultima sortida per a travessar per sota la carretera que ens ha portat fins aquí (C-16), entrem en una segona rotonda i seguirem el rètol de Viver i Serrateix, (primera sortida) en 9,4Km. arribarem a Viver, aparcarem a la esquerra al costat de l’església.

Comencem a caminar cap a una casa de traç modernista que tenim davant(oest), ja anirem veient al fons la codina que hem d’anar resseguint per la seva base, hem de passar per l’esquerra de la casa creuant pel pati (si veiem a algú demanarem permís) seguirem fins a arribar a la paret de roca que hi ha  al fons, llavors seguirem cap a l’esquerra, el camí no està molt clar però amb una mica d’intuïció donarem amb el camí correcte, hem de pujar una mica, menysprean un camí que baixa, per trobar la base del cingle que anirem seguint a l’esquerra i al final entre roques trobarem el Castellot i la seva necròpoli.

COORDENADES:

WGS   84     41°57’12.4″N 1°48’37.5″E

MES INFORMACIÓ:

https://excursionismecientific.wordpress.com/2017/12/09/el-castellot-de-viver/

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2VsIGNhc3RlbGxvdCB2aXZlciBpIHNlcnJhdGVpeCUyKy0xJQ%3D%3D&codi=6594

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1250401.xml

NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL -OLERDOLA-ALT PENEDÈS-BARCELONA-

ESGLESIA DE SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA:

La silueta de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola destaca en un dels llocs més alts del conjunt monumental d’Olèrdola.

La primera església documentada és d’estil preromànic i és probable que sigui la que va ser ordenada construir pel comte de Barcelona Sunyer entre el 911 i el 937. Las restes de dita església preromànica se situa a l’angle nord-est del temple romànic i d’ella només es conserven un absis, amb porta d’arc de ferradura i l’arrencament del mur septentrional.


 

 

 

Recents estudis han demostrat que aquesta primitiva església estava formada per tres naus.

Cal destacar la columna amb capitell de la finestra del mur de ponent, damunt
la porta d’accès. És d’època preromànica i va ser aprofitada en la reforma del segle XII.

Al final del segle X va ser substituïda per una nova església d’estil romànic, consagrada segons la documentació entorn el any 992, d’una sola nau amb dues entrades situades a la façana sud.

Es modificà al segle XII amb una nova coberta de pedra, un cimbori amb campanar de torre i una nova porta a la façana de ponent.

Sembla ser que a partir del segle XII la població d’Olèrdola comença a desplaçar-se cap al pla més prop de terres conrreables, i la ciutat comença a despoblar-se, encara que l’església contínua en ús fins a l’any 1884.

NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA:

L’excavació que es va dur a terme en diverses fases entre finals de l’any 2005 i el 2007. ha permès documentar 178 sepultures es caracteritza per haver estat una necròpolis d’utilització ininterrompuda des del segle IX (o final del segle VIII) fins el segle XX.

Pel que fa a les sepultures excavades en les roques, són les que estan datades entre els segles IX-XI quedant demostrat que les primeres són anteriors a la creació del temple preromànic, perquè hi ha algunes sota els murs d’aquest temple.

Aquests tipus és el més nombrós al cementiri de Sant Miquel, amb 74 sepultures.

Estan excavades a la roca,  la majoria son antropomorfes i tenen encaix per ajustar les lloses de coberta.

Les tombes presenten diverses orientacions, però la majoria segueixen la mateixa  Sud-oest/Nord-est.

Paral·lelament fora els murs de la ciutat va creixent una altra població que tènia la seva pròpia església i necròpoli, Santa Maria d’Olèrdola. al lloc se li va donar el nom de Pla del Albats, per la gran concentració de sepultures de nounats (albats) de fet antigament es creia que a l’interior de la ciutat la necròpoli era per a persones adultes i la de fora murs per a enterrar els nens.

ACCÈS:

Si anem des de Barcelona agafarem l’autopista de peatge AP-7 que va en direcció a Tarragona fins a la sortida 29 direcció C-15 Vilanova i la Geltrú, seguim aquestes indicacions fins a entrar en la C-15, per a després prendre la primera sortida l’11 amb indicacions a Castell d’Olèrdola direcció que haurem de seguir en tots els desviaments fins a arribar al conjunt monumental d’Olèrdola.

L’església de Sant Miquel d’Olèrdola i la seva necròpolis es troba dins del recinte monumental.

Información para la visita

COORDENADES:

WGS   84       41°18’08.9″N 1°42’34.1″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.academia.edu/12971540/El_cementiri_medieval_de_Sant_Miquel_dOl%C3%A8rdola_Ol%C3%A8rdola_Alt_Pened%C3%A8s_

NECRÒPOLIS DEL PLA DELS ALBATS -OLÈRDOLA-ALT PENEDÈS-BARCELONA-

La ciutat d’Olèrdola estava estructurada en dos grans espais: separats per la muralla. A l’interior l’església de Sant Miquel amb la seva necròpoli i fora de les muralles el barri que s’estenia pels dos turons que tenia la seva pròpia església.

Santa Maria que conserva la planta original de una sola nau amb l’absis cuadrangular, d’origen preromànic.

S’ha realitzat la consolidació de l’edifici i habilitat l’accés al públic

Envoltant aquest edifici esta la seva necrópolis, coneguda amb el nom del Pla del Albats, aquest nom li ve donat per la gran quantitat de sepultures que pertanyen a neonats i infants, que són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó). De fet antigament es creia que a l’interior de la ciutat la necròpoli era per a persones adultes i la de fora murs per a enterrar els nens.

Aquesta necrópolis és un dels conjunts de tombes excavades a la roca més coneguts i importants que es conserven a Catalunya, sent aquest un dels primers llocs on es van documentar aquest tipus de sepultures, arribant-se a generalitzar el nom de tombes Olerdolanes.

A finals del segle XX es realitzà la primera topografia (Molist, any 1997), en què es documenten 101 sepultures, amb les campanyes realitzades els anys 2015 i 2017, el nombre de sepultures documentades és de 159.

Totes les tombes tenen una mateixa orientació, al cap al Sur-oest i peus al Nor-est. Bàsicament totes les sepultures tenen unes característiques semblants. En el  nivell superior retallat a la roca un espai més o menys rectangular o trapezoidal, destinat a encabir-hi les lloses de coberta, i per sota d’aquest on aniria dipositat el difunt el retall es amb forma trapezoidal i el cap diferenciat dins la capçalera de la tomba.

Aquesta necròpoli seria coetània amb la què es troba a l’interior dels murs,

Segles IX-X aproximadament.

ACCÈS:

Si anem des de Barcelona agafarem l’autopista de peatge AP-7 que va en direcció a Tarragona fins a la sortida 29 direcció C-15 Vilanova i la Geltrú, seguim aquestes indicacions fins a entrar en la C-15, per a després prendre la primera sortida l’11 amb indicacions a Castell d’Olèrdola direcció que haurem de seguir en tots els desviaments fins a arribar al conjunt monumental d’Olèrdola.

una vegada arribats al pàrquing, per a visitar aquesta necròpoli no fa falta entrar en les muralles, s’ha de seguir el camí que hi ha al final de dit pàrquing i en uns 300mts. s’arriba a ella.

De totes maneres és molt recomanable la visita al conjunt arqueològic d’Olèrdola

 

COORDENADES:

WGS   84       41°18’17.7″N 1°42’47.1″E

MES INFORMACIÓ:

https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/memories_2009/qmem3782_web.pdf.pdf

https://www.academia.edu/42869886/Intervenci%C3%B3_a_l_esgl%C3%A9sia_medieval_de_Santa_Maria_d_Ol%C3%A8rdola._Patrimoni_arqueologia_i_gesti%C3%B3_forestal

https://www.youtube.com/watch?v=1aSPDJBl7e8

https://www.youtube.com/watch?v=UG1vfccRu8k

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1914501.xml

TUMBA DE CAL SEUBA -ELS PRATS DE REI-ANOIA-BARCELONA

Sobre una gran roca, al costat d’uns camps de conreu està situada aquesta sepultura, excavada en la roca sorrenca, de tipologia rectangular encara que un extrem és lleugerament més estret. Està molt ben conservada, sense haver sofert cap tipus d’erosió.

Pertanyent a un adult. Té en tot el seu perímetre molt ben escairat un rebaix per a ajustar la llosa o lloses de coberta.

L’orientació és la normal Oest-Est.

ACCÉS:

Sortim dels Prats de Rei i buscarem la carretera BV-1031, en direcció Igualada, uns 200mts. abans d’arribar al quilòmetre 2 trobarem un desviament a mà dreta amb la indicació de la Manresana, l’agafem i en uns 500m. arribarem a la torre de guaita de la Manresana, (al costat de la qual també tenim una tomba excavada en la roca). Però ara passarem de llarg, a uns 400mts. passarem per la masia de Ca Sala, (aquí podem visitar un cup excavat en la roca). De seguida deixarem un desviament a l’esquerra i seguirem  rectes.

Comptant des d’aquí, a uns 850mts. trobarem un encreuament que haurem de prendre a l’esquerra (aquí a la nostra esquerra i enmig de camps de Conreu, com si d’una illa es tractés hi ha una petita zona poblada de pins i en el seu interior podem trobar el habitacle i Necròpoli de Calç Seuba)

ja només ens queden uns 300mts. per a arribar a la masia.

COORDENADES:

No tinc les coordenades del lloc exacte on està situada la sepultura, ja fa uns quants anys que vaig anar a veure-la i llavors no tènia GPS, però com a referència puc indicar que està en direcció Nord-est a uns 100mts de la casa al costat d’un camp de conreu i que una petita línia elèctrica passa al costat d’ella.

Situació aproximada.

MES INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1947501.xml

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK2NhbCBzZXViYSUyKy0xJQ%3D%3D&codi=7621

TOMBA DE LA MANRESANA -ELS PRATS DE REI-ANOIA-BARCELONA-

És una tomba excavada en un aflorament de roca, a uns 80mts. a ponent de la torre de guaita de la Manresana, situada aprop d’Els Prats de Rei en la comarca de l’ Anoia província de Barcelona.

Es de planta rectangular i els angles arrodonits, encara que els costats tendeixen a tancar-se cap a un extrem.

Si fem cas a la mesura més ampla que teòricament correspondria al cap, llavors la sepultura estaria orientada Est-Oest, però és tan poca la diferència que crec estaria orientada correctament cap a l’Oest i els peus a l’est.

Per la seva llargada deuria correspondre a un adolescent. I a causa del desgast  actualment presenta molt poca profunditat.

Al voltant de la tomba s’observen diverses estructures retallades en les roques que constitueixen vestigis de diverses activitats humanes.

Aquest conjunt correspondria probablement als segles IX-X.

ACCÉS:

Sortim dels Prats de Rei i buscarem la carretera BV-1031, en direcció Igualada, uns 200mts. abans d’arribar al quilòmetre 2 trobarem un desviament a mà dreta amb la indicació de la Manresana, l’agafem i en uns 500mts. arribarem a la torre de guaita de la Manresana.

La sepultura la trobarem prop de les taules del pic-nic que hi han al costat de l’aparcament i sota uns arbres.

COORDENADES:

WGS   84    41°41’47.1″N 1°33’03.4″E

MES INFORMACIÓ:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1947001.xml

TOMBA DE SOLANELLES -ELS PRATS DE REI-ANOIA-BARCELONA

En una zona totalment envoltada per camps de conreu de cereals, a l’est de Solanelles i al nord dels Prats de Rei en un aflorament de roques arenisques, es troba aquest jaciment.

Està format per les restes d’una sepultura excavada en la roca, i per uns interessants gravats.

TOMBA:

En la part superior una roca de grans proporcions desplaçada de la codina, podem veure la part de la capçalera d’una tomba excavada en la roca, és antropomorfa i l’encaix per a reposar el cap està més alt que la part de l’esquena, és a dir que van excavar un graó occipital per a fer l’efecte de coixí.

La resta de la sepultura no es troba pel lloc, potser s’utilitzà la zona com a pedrera.

La sepultura es d’adult, té el cap orientat al Nord-oest.

Aquest tipus d’enterrament sol tenir una datació del segle IX-X.

GRAVATS:

En la paret vertical de la codina, darrere de les restes de la sepultura en un lloc que fa cantonada, trobem uns curiosos gravats.

En la mateixa aresta es va esculpir un rostre masculí, que presenta bigoti i té el cap cobert per un capell, que en el seu frontal té gravat un triangle i un circul en el seu interior. Al seu costat podem veure altres gravats que podríem relacionar amb motius solars o astrals, (sense poder confirmar això, una vegada un veí em va explicar que aquí es realitzaven cerimònies en el solstici d’estiu). Altres gravats els podem veure en la roca de la sepultura.

Són de difícil datació, no crec que aquests siguin coetanis de la sepultura, sinó que són de factura més moderna, algun d’ells com els que estan al costat de la sepultura pot ser que siguin antics.

Fa uns anys L’Ajuntament d’Els Prats de Rei tenia protegits aquests gravats amb una planxa de ferro, però actualment es troben al descubert.

ACCÈS:

Jo vaig venir fins a aquest lloc pel Eix Transversal C-25, direcció Lleida, agafant la sortida 107 amb el retol de Calaf, seguim els rètols fins a Calaf, i abans d’entrar en la població arribarem a un polígon industrial, hem de girar a l’esquerra just al costat de les naus del polígon, si ens fixem hi ha un petit rètol que ens indica la direcció a Solanelles.

Jo vaig venir a l’estiu de 2019 i més endavant aquest camí l’estaven arreglant, semblava com si el volguessin asfaltar.

Seguirem aquest camí sempre rectes sense desviar-nos i en 1,7Km. arribarem a Solanelles, en el centre de les cases haurem de girar a l’esquerra entre elles, aquest nou camí ens condueix fins al jaciment, que es troba a uns 700mts. a l’esquerra i envoltat de camps de conreu. Aquest ultim tram està en males condicions, només s’usa per al pas de tractors, però si tenim un cotxe alt es pot anar circulant.

En cas contrari serà millor aparcar en Solanelles i fer-ho a peu.

També hi ha una carretera asfaltada que arriba fins a Solanelles i que surt de Prats de Rei, des de la cantonada del museu municipal Josep Castellà. En direcció nord i que passa pel cementiri municipal, en aquest cas en arribar a Solanellas haurem de girar a la dreta.

COORDENADES:

WGS   84       41°43’16.3″N 1°32’37.4″E

MES INFORMACIÓ

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1947701.xml