TOMBA DE CAN RIOLS 2-NAVÀS-BAGES-BARCELONA-

En aquest indret només es troba una sepultura, situada a una distància d’uns 200m de les altres tombes de Can Riols.

 L’orientació de la mateixa es Oest – Est. Si tenim present que aquest tipus de sepultures s’orienten generalment amb el cap a l’oest, l’extrem dels peus està obert, per tal cosa no podem precisar la llargada total que faria la tomba, encara que fa l’efecte de ser petita, pertanyen a un infant o un adolescent.
 Té la part superior recta i els dos laterals corbats.

 Aquestes sepultures en poden datar als voltants del segle X.


ACCÉS:

 S’accedeix al jaciment des de la carretera C-55, direcció Solsona. A l’alçada del km 50, cal desviar-se a l’esquerra per BV-3002 amb indicacions per Valls T. Centro ciutat/Salo/Pinós a 170m deixar a l’esquerra el desviament per Valls T. polígon/Salo/Pinós i seguir recte, cap a Valls de Torroella a 800m arribarem a una fita de punt quilomètric que posa (C-1410-a) km.20 gireu a la dreta, és una pista de terra que haurem de seguir sense desviar-nos durant 2,3Km, a mà esquerra trobarem un camí carreter on estan situades les tombes de Can Riols i les tines, però ara seguirem endavant durant uns 200m, deixant primer un desviament a mà dreta que porta a la masia de Can Riols, en el següent
desviament que és a mà esquerra aparcarem.

 La tomba se situa en el bosquet que tenim a mà dreta a uns 10m de la pista.

   COORDENADES:

           WGS  84         41°51’33.3″N 1°44’16.3″E  

LES TOMBES DEL SALADAR-EL COGUL-LES GARRIGUES-LLEIDA

 Ens trobem davant del conjunt de tombes excavades a la roca, més nombrós (de 35 a 40 sepultures) de la comarca de les Garrigues (Lleida).
 La forma de les sepultures és en general rectangular o trapezoidal, amb els extrems més o menys arrodonits, en alguns casos és ben visible l’encaix que servia per ajustar les lloses de coberta.

 És estrany comprovar que l’orientació de la majoria de les sepultures és sud-nord, només en algun cas té la disposició est-oest, que és l’orientació normal dels ritus cristians, si fossin enterraments islàmics estarien orientats a llevant.
 Com sempre la datació del conjunt és molt complexa, sense poder ajustar amb precisió al segle que foren realitzades, però les podem englobar en l’època altmedieval.

 La distribució del cementiri és bastant extens. A l’extrem oest, trobem la plataforma rocosa, on se situa el conjunt principal de la necròpolis, almenys hi resten encara vint-i-quatre tombes excavades en el gres, algunes molt erosionades. Aquest gran aflorament és fàcilment reconeixible perquè en l’indret s’hi aixeca un gran pi.

 Pel pendent occidental hi ha diferents blocs que s’han desprès del seu lloc original, cinc d’aquells blocs també tenen tombes en la seva superfície, i en el camí que des d’aquesta plataforma sur en direcció est, cap a la pista també trobem diferents blocs amb sepultures.

   ACCÉS:
El Cogul és un petit poble de la comarca de les Garrigues, situat a 22 km al sud de Lleida.

 Són diferents els camins que podem seguir per arribar al poble, jo venia de Barcelona per tant descriure el recorregut que vaig seguir.

 Circulant per l’autopista AP-2 fins a la sortida 7, direcció Les Borges Blanques, en el primer desviament girem a l’esquerra direcció Castelldans, és la carretera C233, 3,2 km més endavant i després de passar aquest poble en desviem a la dreta cartell indicador del Cogul, a 3,8 km ja estant davant del poble del Cogul, però sense arribar, girarem a l’esquerra per una pista asfaltada amb indicació L’Albagès i pintures, quan portem aproximadament mig quilometra passarem per les famoses pintures rupestres de la Roca dels Moros, seguirem endavant amb 1,5 km, arribarem a uns pins amb una caseta a la dreta del camí, aparcarem i per l’esquerra s’inicia el camí per poder visitar les sepultures, accés senyalitzat i amb diferents cartells explicatius del jaciment.

  COORDENADES:
                   WGS 84     41°27’40.7″N 0°42’31.7″E
   MÉS INFORMACIÓ:

video https://vimeo.com/250277288

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=8070&consulta=MSUxK3NpdGphIGRlIGxhIHRvcnJhc3NhJTIrLTEl&codi=14256

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2426301.xml

NECRÒPOLI DE SANT MIQUEL D’ERAMPRUNYÀ-GAVÀ-BAIX LLOBREGAT-BARCELONA-

Situat a l’extrem nord-oest del municipi de Gavà, en un penyal a 402 metres d’altitud, inaccessible per llevant i tramuntana, trobem les restes del castell d’Eramprunyà, documentat el 957 i que va ser propietat dels comtes de Barcelona.
 L’any 2007 l’Ajuntament de Gavà va comprar tot el conjunt del castell, que consta de tres recintes, el sobirà que és on hi ha les restes del castell, l’exterior on es poden veure trossos de l’antiga muralla, i entre aquests dos, el recinte jussà on hi ha l’ermita de Sant Miquel d’Eramprunyà, documentada des de l’any 981. Les restes que podem contemplar són del segle XII, amb modificacions posteriors. Té portal de mig punt, planta rectangular, i campanar d’espadanya.

 Als seus voltants un petit cementiri, del qual es conserven diverses tombes excavades a la roca, jo vaig trobar durant la meva visita l’any 1992 set, de forma antropomorfa. Només una infantil i les altres d’adult.

Una mica més allunyada, un altre també infantil però de tipologia rectangular.
Tres d’aquestes sepultures les trobem als voltants de la cisterna que també està excavada en la roca, en ser construïda fou escapçada una d’elles, i per aquest mateix motiu segurament se’n van destruir un bon número d’elles.
 Totes les sepultures estan orientades amb l’encaix del cap a l’oest mirant la sortida del sol. Possiblement el cementiri seria coetani amb el primer edifici religiós segle X.

   ACCÉS:

De la carretera que uneix Gavà amb Begues (BV-2041) en el punt quilomètric 4,7, on està situada l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers (també hi ha un restaurant i tenim lloc per aparcar) surt un camí, el GR-92 senyalitzat amb les marques blanques i vermelles. Que s’enfila pel pendent, passa per la roca foradada i ens du en uns tres quarts d’hora fins dalt del castell.

 Actualment les obres de restauració del castell s’han iniciat i l’accés lliure ha quedat restringit des de fa molt temps.

 Visita guiada gratuïta cada segon diumenge de mes (d’octubre a juny). Cal fer reserva amb antelació trucant al: 932639610. Email: museu@gava.cat
 Sortida a les 10 h des de l’Ermita de Bruguers,  ruta a peu, fins al castell.

 Es recomana portar calçat còmode, aigua i protecció per al sol.
 Pel que ho desitgi es pot fer una visita virtual, Gràcies al popular servei de   Street View, Google Maps.

 Accés directe: castell.gava.info

COORDENADES:

WGS 84 41°18’50.0″N 1°57’25.6″E

   MES INFORMACIÓ:

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=650&consulta=MSUxK2Nhc3RlbGwgYXNjw7MlMistMSU=&codi=2521

https://www.diba.cat/documents/429042/d6a51b0f-fb61-4f5f-b740-dac755963d46

NECRÒPOLI MEDIEVAL DE CANAPOST-CANAPOST-BAIX EMPORDÀ-GIRONA-

Canapost és un petit nucli format per un grupet de masies que envolten l’església parroquial de Sant Esteve, que actualment està formada per dos edificis enllaçats, un de preromànic amb una nau, transsepte i absis trapezial, i un altre de romànic d’una nau amb absis semicircular.

 Entre els mesos de novembre de 2004 i maig de 2005, l’Ajuntament va realitzar una excavació arqueològica entorn de l’església, al damunt hi havia restes d’una necròpolis d’època moderna (segles XVI-XVIII), i a sota la necròpolis medieval, amb 85 tombes antropomorfes (en forma de persona) fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra sorrenca, amb una datació aproximada compresa entre els segles X i XV. I durant l es van trobar diverses olles de ceràmica posades al costat del difunt.

 Actualment, la necròpoli que es pot veure correspon als sarcòfags i les tapadores de l’època medieval.

 Un cop finalitzades les intervencions, l’Ajuntament de Forallac ha adequat l’espai per fer-lo visitable protegint part del jaciment amb geotèxtil, graves i sauló, i habilitant el lloc per poder recorre la necròpolis medieval.

   SITUACIÓ:
 Canapost és un municipi que pertany a Forallac, a la comarca del Baix Empordà (Girona) situat entre els pobles de Vulpellac (al sud), Peratallada (a l’est) i Ullastret (al nord).

   COORDENADES:

            WGS    41°58’31.2″N 3°04’20.7″E

LAS LASTRAS DE SAN JOSÉ-ALBALATE DEL ARZOBISPO-TERUEL-ARAGÓN-

 Se conoce como Las Lastras de San José un alargado afloramiento de arenisca de cierta altura cuyo lado noroeste cae hacia el rió Martín y la población de Albalete del arzobispo y por su lado sureste esta delimitado por la carretera A-223. 

Esta placa alberga una importante necrópolis formada por al menos cuarenta y tres sepulturas excavada en la roca, todas ellas de topología rectangular y ovalada.

Por toda la zona se pueden ir viendo sepulturas, distanciadas entre si, dejando espacios vacíos entre ellas, esto debería responder a la dispersión natural de los habitantes de la zona.

Es en el extremo noreste, (conjunto arqueológico nº 3) es donde encontramos el grupo más numeroso de sepulturas, casi la mitad del total, posiblemente en este lugar estaría ubicado algún edificio religioso, por lo cual las sepulturas acabarían agrupándose alrededor de el.

Además la orientación de todo este grupo de sepulturas es el normal que marcan los ritos cristianos situándose en el eje oeste-este, mientras que el resto de sepulturas se orientan de forma más dispar.

 

Aunque las sepulturas estaban vacías desde tiempos antiguos últimamente se ha llevado a cabo excavaciones encontrando unas piezas de vidrio y parte de una olla de pasta gris. Una vez analizadas las muestras óseas con carbono 14 las dataciones resultantes, corresponden a los siglos VI y VII, o sea las sepulturas corresponderían a la época visigoda dentro de la alta edad media.

A lo largo de toda la placa entremezclándose con las sepulturas, podemos ver un sinfín de cazoletas algunas de ellas entrelazadas por regatas, todo ello excavado en la roca. Me paro a observar la trayectoria inexplicable de algunos de los canales y llego a la conclusión que deben estar relacionados con creencias mágicas, hechos para efectuar libaciones rituales, ceremonias de la Antigüedad que consistía en ofrecer líquidos en ofrenda a un dios.

 Los líquidos ofrecidos en las libaciones eran variados, normalmente vino, leche, miel, aceites e incluso agua, que se vertían por los canalillos.

 Podría ser que estas cazoletas y regatas fueran anteriores a las sepulturas.

 También hay otras canalizaciones mas anchas y largas que parecen ser para recogidas de aguas ya sea en el aljibe que se sitúa en el centro de la Lastra o las que van a desaguar sobre bancales que estarían dedicados al  cultivo.

ACCESO:

Nos acercamos a Albalate del Arzobispo por la carretera A-223 que viene de Andorra de Teruel, una vez pasado el punto quilométrico 29 encontraremos a mano izquierda el desvío que se dirige hacia Albalate, el cual cogeremos y cuando llevemos recorridos unos 500m a mano derecha encontraremos la iglesia de San José y adosada a ella el cementerio de la población, donde aparcaremos.

 Bordeando la tapia del cementerio a la derecha suben unas viejas escaleras que nos dejaran al principio de la ruta, está señalizada y cuenta con paneles informativos que nos ayudarán a interpretar y comprender este yacimiento.

COORDENADAS:

   Inicio de la ruta   WGS  84   41°07’02.0″N 0°30’15.2″W

MÁS INFORMACIÓN:

 https://senderosturisticos.turismodearagon.com/uploads/docs/PR_TE_97.pdf

NECRÓPOLIS DE LA PINAROSA-ARIÑO-TERUEL-ARAGÓN-

 Cerca del río Martín, en la base del macizo de la Sierra de Arcos y frente al santuario de la Virgen de los Arcos, se encuentra sobre una gran lastra de piedra arenisca una necrópolis de 9 tumbas excavadas en roca.

 Un primer grupo de tres, dispuestas en paralelo, están localizadas en el extremo occidental, orientadas norte (cabeza) – sur (pies).

 Algunos metros más abajo, en el mismo estrato rocoso se pueden localizar el resto de las sepulturas, orientadas con la cabeza al oeste mirando la salida del sol en el solsticio de invierno.

 En total, pueden reconocerse seis sepulturas de adulto y tres infantiles, aunque es posible, que originariamente existiera alguna más.

 La forma de las sepulturas es de bañera con los extremos más o menos rectos y redondeados.

 He leído que al otro lado del barranco, se pueden ver  al menos, tres tumbas infantiles y otra, más dudosa, de adulto. Estas sepulturas están relativamente cercanas a las anteriores, pero al estar separadas por el barranco no se puede saber si pertenecen a la misma necrópolis o si por lo contrario, formaban parte de un asentamiento diferente.

 Este tipo de necrópolis se vienen datando en época alto medieval quizás alrededor de los siglos VI-VIII, no descartando que pudieran ser más antiguas.

   ACCESO:

 Circulando por la carretera A-1401 desde Ariño con dirección Albalate del Arzobispo, a unos 4,5Km de la primera población y una vez pasado el punto quilométrico nº 26, en la primera curva que encontraremos, a mano izquierda tenemos una zona donde hay mucho espacio para poder estacionar el vehículo.

 Seguiremos andando por la carretera y a unos 150m. llegaremos a la pasarela colgante sobre el Río Martín. Este es el lugar donde se inicia el sendero señalizado que nos conducirá en una distancia de aproximadamente 1,5Km.hasta la necrópolis.

Nada más cruzar la pasarela bajo ella se encuentra una zona con mesas y bancos, en la pared vertical de roca podemos ver el grabado rupestre muy esquemático de un antropomorfo de más de 50 cm de altura, con un vástago vertical como cuerpo que termina en una cabeza en forma de punta de flecha y con los brazos en forma de ovalo sin cerrar.

 Se ha relacionado con algún ritual de agua debido a la proximidad de los Baños de Ariño, posiblemente estaría señalizando la presencia de aguas termales.

   COORDENADAS:

    WGS 84    41°03’22.6″N  0°34’01.1″W

   MÁS INFORMACIÓN:

https://usuaris.tinet.cat/girmarmi/be016.htm

https://books.openedition.org/pumi/30631

   PARA COMPLETAR LA VISITA:

 -En la población de Ariño, en la misma carretera A-1401, junto  al puente sobre el río Escuriza, hay un parking donde estacionar cómodamente el vehículo, luego cruzando el puente, a la derecha y al lado mismo de la carretera, hay un afloramiento de roca, donde se han conservado grandes icnitas, formadas hace 125 millones de años por las pisadas de grupos de grandes dinosaurios, en lo que fue una zona marina poco profunda, cuando la zona disfrutaba de un clima tropical.

 El yacimiento cuenta con un panel informativo.

-Siguiendo la carretera en dirección a la pasarela colgante, a unos 2Km al lado derecho, encontramos el manantial de Los Baños, sus aguas tienen un caudal de entre 600 y 700 litros por segundo, manan a una temperatura de  22-24ºC de forma regular por las dos márgenes del río, e incluso en el cauce, a lo largo de varios metros.

 Tienen propiedades mineromedicinales y destacan por sus beneficios dermatológicos y para tratar reumatismo.

 Esta zona ha sido remodelada en estos últimos años, contando con un par de mesas para poder hacer picnic.

NECRÓPOLIS DE LA IGLESIA DE SANTO DOMINGO DE SILOS-PRADÉNA DEL RINCÓN-MADRID-

 La Iglesia de Santo Domingo de Silos, es una de las más interesantes y mejor conservadas de la zona, se cree que su construcción debió coincidir con la época de la reconquista del reino de Toledo siglo XII. Su estilo es el románico-mudéjar con diversas modificaciones a lo largo de los años.

 Es de una sola nave que tiene adosada dos pórticos, uno al sur por dónde se accede al templo y el otro al norte de estilo mudéjar.

 Es en este segundo pórtico que durante las obras de restauración que se llevaron a cabo entre los años 2011 y 2014, salio a la luz una importante necrópolis con 96  tumbas excavadas en la roca, de diferentes tamaños tanto de adulto como infantiles, de tipología antropomorfa o sea con forma humana.

 La orientación de dicha necrópolis es la lógica del cristianismo, los pies al este y la cabeza al oeste mirando al sol naciente, esperando el día de la resurrección.

 Es posible que su datación sea coetánea con la del templo siglo XI.

 La necrópolis de la iglesia se utilizó de forma habitual hasta el siglo  XV.

   ACCESO:

 Una de las maneras de llegar a Pràdena del rincón es desde Madrid a través de la autovía del Norte dirección Burgos hasta la salida 76 con indicaciones Gandulla/Buitrago de Lozoya, seguidamente en el primer cruce giraremos a la izquierda indicaciones Gandulla/Montejo y a 500mts  nos desviamos a la derecha y cogemos la carretera M-137 que siguiéndola durante 11,6km llegaremos a Prádena del Rincón, donde encontraremos la iglesia.

 Aunque este cerrada, tiene en ambos extremos cristaleras que permiten la visión de la necrópolis.

   COORDENADAS:

      WGS  84             41°02’38.4″N 3°32’30.1″W

   MÁS INFORMACIÓN:

 https://www.sierranortemadrid.org/necropolis-iglesia-santo-domingo-de-silos-pradena-del-rincon/

TOMBES DE SANTA MARIA-SANT MARTI SARROCA-ALT PENEDÈS-BARCELONA

 L’església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca està Integrada dins el conjunt monumental situat al cim del turó de la Roca, juntament amb el castell dels Santmartí. Ambdós edificis estan catalogats com monument històric artístic d’interès nacional.

 La construcció actual és de finals del s. XII i restaurada l’any 1906 per Josep Puig i Cadafalch., va ser consagrada el 1204.

 L’església va sé bastida sobre la base d’un edifici religiós anterior datat al s. X.

Com espot veure en les fotografies superiors, l’any 2005 (fotografia de l’esquerra de Ricard Ballo) al sud de l’edifici, al costat de l’absis tenia adossada una construcció, que posteriorment va ser enderrocada (fotografia de la dreta).

Per aquest motiu va sortir a la llum la plataforma de roca força inclinada, on estava assentada la casa, ara poden veure les restes de dues sepultures excavades a les roques molt malmeses.

 En una es pot apreciar clarament el seu perfil antropomorf encara que no està sencera, de l’altre, apenes s’aprecia un esbós sobre la roca.

 Crec que deuen ser coetànies de l’antic edifici religiós, per tant serien datades entre els segles X-XI.

 L’orientació que presenten és la normal que marquen els ritus cristians Oest-Est.


 Quan tornem a l’esplanada principal, on tenim aparcat el vehicle sota un gran pi, em fixo que al seu costat, de l’asfalt sobresurt una roca que té una paperera, em sembla apreciar al costat que dóna al nord i als peus de la paperera, la silueta de mitja tomba, també antropomorfa, no puc afirmar que ho sigui però em fa tot l’efecte que sí que ho és.

   

ACCÉS:
 De lluny, en acostar-nos a Sant Martí Sarroca, ja podem veure la silueta del conjunt monumental de la Roca, situat dalt d’un turó dominant el poble.

 Pels carrers de la població trobem cartells que ens indican la direcció que hem de seguir i que ens porten fins dalt del turó, on podem aparcar còmodament.


   COORDENADES:
              WGS 84     41°22’49.0″N 1°36’40.4″E

TOMBES DE LA ROVIRA -NÀVAS-BAGES-BARCELONA

Petita necròpoli formada per tres sepultures i indicis d’una quarta.

 Està situada en el terme de Navàs (Bages), a uns 500mts. a l’est de la masia la Rovira.

 L’orientació de la mateixa és amb el cap a l’oest i els peus a l’est.

 Les sepultures nº1 i 2 estan disposades paral·leles sent la primera de forma rectangular i la segona trapezoidal amb el peu arrodonit.

 A l’esquerra de la primera i lleugerament en un nivell inferior es poden apreciar les restes d’una quarta sepultura.

La sepultura núm. 3, en principi sembla que va ser excavada de manera trapezoidal, de 189 cm. de llarg i que després va ser retocada allargant-la fins a un total de 212 cm. sent aquest nou tram de menor profunditat.

 Al llarg de la sepultura i ha tots dos costats li van practicar tres encaixos que de ser originals haurien de servir per a reposar tres petites bigues de fusta que ajudarien a donar suport a la tapa, (és la primera vegada que veig això en aquesta mena de sepultura)

ACCÈS:

 Circulant per l’autovia C-16 (Eix del Llobregat) de Manresa a Berga, prendrem la sortida  nº 71, (Navàs) a la rotonda, agafeu la segona sortida direcció Navàs, a 1 Km., ja dins de Navàs ens desviarem cap a l’esquerra, carrer amb les indicacions de El Mujal/sant cugat/Castelladral. Carretera asfaltada que seguirem durant 7,7 Km. (1,350 Km. después de passar el trencall de Sant Cugat del Racó) on trobarem a mà dreta una pista de terra i seguidament a l’esquerra una altra pista que resseguint la riera de Sant Cugat es dirigeix cap a la carretera de Súria a Balsareny, aparcarem al principi d’aquesta pista, seguirem la carretera asfaltada uns 20mts. i a mà esquerra trobem un camí al costat d’una petita línia elèctrica, que haurem de seguir, està tancat per un fil electrificat per al bestiar, però pot retirar-se per a poder passar, seguirem aquest camí que va paral·lel a la línia elèctrica durant uns 200mts. fins que comença a girar a la dreta just per aquí i abans de creuar sota el cable elèctric pujarem per la dreta un primer nivell situat sota la línia elèctrica que creuarem i continuarem pujant un altre curt tram per a arribar a la sepultures.

   COORDENADES:

           WGS   84      41°54’14.6″N 1°47’57.4″E