El 5 d’agost de l’any 898, el bisbe Gotmar d’Osona, va consagrar l’església de Sant Martí del Congost, que va ser erigida per l’abadessa de Sant Joan, Emma, neboda de Sunifred i filla del comte Guifre el Pelós.
L’any 1105 es va tornar a consagrar el temple, reconstruït en l’estil romànic; d’aquesta segona data procedeixen els vestigis més antics de l’església.
L’església de Sant Martí del Congost, es va erigir sobre una tosquera, en l’indret conegut per Aiguafreda de Dalt, on segurament hi havia un lloc de culte en l’època de la dominació visigoda
El temple fou el centre de la parròquia d’Aiguafreda fins que, a finals del segle XIX, fou substituïda per l’església de Santa Maria construïda a la vall del Congost, en el nucli urbà actual.
Als peus del massís de pedra tosca on està erigida l’església hi ha una cova formada pel creixement de la tosquera. Es tracta d’una cavitat natural, que té una longitud de 5,6 m, una amplada de 5 m i l’alçada al centre, és de 2,65 m l’entrada original a la cova era per la obertura situada a la banda de ponent, on es va construir la bassa (que ja es troba documentada l’any 1917) per aprofitar tots els degotalls, d’aquest indret ric en aigua, de fet, l’accés no va ser cegat, ja que des de l’interior de la cova es pot veure l’aigua que omple la bassa i la llum d’exterior.
Al mateix temps pel costat nord, es va obrir l’entrada i el passadís d’accés actual.
Les primeres vegades que vaig visitar aquest lloc als volts de l’any 1980 l’entrada era oberta i és podia visitar lliurement, és trobava a nivell del terra exterior, actualment i a causa de les excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme, està enlairada uns dos metres sobre el nivell exterior i està tancada amb un cadenat.
En el moment de les meves primeres visites en l’interior de la cavitat vaig poder veure quatre tombes excavades a la roca: les dues primeres eren situades alçades respecte al terra de la cova i a l’interior de dues fornícules. Les dues són d’adult.
La primera es rectangular i té la zona dels peus encaixada dins la roca, la fornícula dins la qual es troba, es de gairebé un metre d’alçada que forma un arc de mig punt.
La segona, situada a continuació dels peus de la primera, també es a l’interior d’una fornícula però no tan ben feta com l’anterior, es rectangular amb els extrems arrodonits, en aquest cas la part encaixada dins la roca es la del cap.
Els enterraments III i IV estan excavats al terra de la cova, el tercer es antropomorf, amb la zona del cap una mica més enlairada que la resta del cos a manera de capçal.
De la quarta només en queda una petita porció dels peus.
Pel que fa a l’orientació dels enterraments, és causada per al mateix espai útil de dintre la cova.
Sembla que potser els enterraments I i II són els més antics, després s’haurien fet les altres. Aquestes quatre sepultures cal relacionar-les amb dates anteriors a l’edificació de la esglesia, potser entre els segles VII o VIII, sense descartar la possibilitat que anteriorment a utilitzar-lo com a cementiri, hagi tingut vida eremítica al seu interior.
L’any 2014 l’ajuntament d’Aiguafreda, amb l’acord de la parròquia de Santa María i el bisbat de Vic, van iniciar el procés de la posada en valor del conjunt monumental, portant a terme diferents campanyes d’excavació i restauració.
El més notori és la troballa de més enterraments, se’n van trobar dos a l’exterior de la cova, aquests també excavats a la roca, situats a la paret de la tosquera, al’esquerra de l’entrada i enlairats respecte al sol actual.
En total tant a l’interior com a l’exterior de la cova, així com per als voltants de l’església ja s’han trobat 11 tombes més, amb les restes de 15 individus.
Després de fer analítiques al carboni 14 a les mostres òssies, les corresponents a dos individus han donat una cronologia entorn de l’any 680 després de Crist, i les referents a altres dos individus més, entorn de l’any 1.100 després de Crist, cosa que indica que com a minim, hi ha hagut una reutilització d’aquest espai de més de quatre- cents anys.
ACCÉS:
Per arribar a Aiguafreda o fem des de Barcelona, per la carretera C-17 que va direcció Puigcerdà, passat el quilometro 39 trobarem la sortida d’Aiguafreda, la prenem i anem travessant tot el poble fins al final, aleshores agafarem un desviament a mà dreta on s’indica Aiguafreda de Dalt (si ens anem fixant pel recorregut, haurem d’anant seguin indicacions d’Ecogranja Salgot), d’entrada el camí és asfaltat, però aviat es transforma en pista de terra, hem de passar el desviament a l’Ecogranja Salgot, i poc més endavant arribarem a la esglesia.
Des del poble d’Aiguafreda fins aquí dalt el recorregut és d’uns dos quilometres.
COORDENADES:
WGS 84 41°47’18.0″N 2°15’26.8″E
MÉS INFORMACIÓ:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cripta-daiguafreda-de-dalt
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1829001.xml?destination=node/975649
NECRÓPOLIS MEDIEVALES excavadas en la roca 